Monedes Digitals de Bancs Centrals (CBDC)
En ocasions és habitual sentir que els bancs centrals estan posant en marxa el llançament d’una criptomoneda pública. Això faria referència al concepte de monedes digitals dels bancs centrals o (CBDCs, per les seves inicials de l’anglès [Central Bank Digital Currencies]) que, no obstant això, com veurem, no guarden cap tipus de relació amb els criptoactius tal i com els hem estat analitzant en aquest material.
Les Monedes Digitals de Bancs Centrals (Central Bank Digital Currencies) són monedes digitals emeses per part d’un banc central. Són similars als diners en efectiu emesos per aquests bancs (com els bitllets i monedes d’euro), però, a diferència de l’efectiu tradicional, estan dissenyades per a ser utilitzades en un entorn digital i poden ser transferides i emmagatzemades en dispositius electrònics.
Les CBDCs suposarien una rellevant innovació en el nostre sistema monetari perquè serien una nova forma de representar els diners (per exemple, l’euro): seria una moneda pública, emesa pel banc central, però que pot ser utilitzada de manera digital.
Els bancs centrals busquen emetre les seves pròpies monedes digitals amb l’objectiu de reforçar el rol que tenen els diners públics (actualment, únicament bitllets i monedes) en una economia cada vegada més digitalitzada. Així mateix, aquestes monedes digitals poden ajudar a augmentar l’autonomia estratègica de països que depenen d’empreses terceres per a la gestió dels seus pagaments, contribuint així a augmentar la resiliència d’aquests sistemes. Addicionalment, aquestes monedes poden ajudar a augmentar la competència en el sistema de pagaments, sense deixar de costat la inclusió financera, amb salvaguardes específiques per la seva naturalesa de diners públics.
D’altra banda, les CBDCs també sorgeixen en resposta a l’aparició de les stablecoins, amb major capacitat per a actuar com a diners, que, en cas d’usar-se de forma generalitzada, podrien posar en risc l’estabilitat financera. Així, les CBDCs poden desincentivar l’ús d’aquestes stablecoins com a mitjà de pagament.
Algunes de les característiques que poden tenir les CBDC són:
- Poden intercanviar-se entre elles i estan emparades per les institucions públiques que les emeten (com els bitllets i monedes).
- Es poden emmagatzemar i transferir en dispositius electrònics, la qual cosa les fa accessibles i fàcils d’usar.
- Podrien utilitzar Tecnologia de Registre Distribuït i criptografia, per la qual cosa tenen una capa extra de seguretat i privacitat en les transaccions. No obstant això, el concepte de CBDC és independent del tipus de solució tecnològica que decideixi utilitzar cada banc central (no necessàriament blockchain, d’aquí que no s’hagi de confondre les CDBCs amb els criptoactius).
- Poden reduir els costos associats a les transaccions financeres, ja que eliminen la necessitat d’intermediaris i augmenten la competència en els sistemes de pagaments.
En el cas de la Unió Europea, s’està treballant en una nova regulació per a desenvolupar un euro digital que complementaria els diners en efectiu. Aquest euro digital:
- Funcionaria en paral·lel a l’efectiu i donaria resposta a la creixent demanda dels consumidors per pagar digitalment, de manera ràpida, barata i segura.
- No tindria costos per a les persones físiques que l’utilitzessin per a fer pagaments ordinaris i podria usar-se en qualsevol lloc de la zona de l’euro, sense cap tipus de friccions.
- A més, s’està estudiant la possibilitat que aquest euro digital també estigués disponible de manera offline, per a poder pagar sense necessitat de posseir un telèfon mòbil o estar connectat a Internet o a la xarxa elèctrica, com a forma d’augmentar la resiliència i inclusió financera. Aquesta modalitat tindria privacitat reforçada.
- No està clara la tecnologia que hi haurà al darrere, però probablement no seria tecnologia de registres distribuïts, sinó que s’intentaria reutilitzar el màxim possible la infraestructura existent.