Les Finances Descentralitzades (DeFi)
Ecosistema DeFi
Què són les Finances Descentralitzades (DeFi)?
Les Finances Descentralitzades (Decentralised Finance o DeFi) són aplicacions que s’executen en una cadena de blocs (blockchain) i que pretenen replicar la dinàmica de la prestació de serveis i productes financers tradicionals, però en un entorn obert, descentralitzat i automatitzat, eliminant la necessitat d’intermediaris financers tradicionals i contraparts centralitzades.
Les finances descentralitzades es basen en contractes intel·ligents (smart contracts) per a establir acords que s’executen automàticament sobre xarxes no permissionades. Això permet la realització d’operacions financeres, per exemple, préstecs o inversions, sense necessitat de la participació d’entitats intermediàries.
Origen: les Aplicacions Descentralitzades (dApps)L’origen de les Finances Descentralitzades (DeFI) es troba en l’aparició dels contractes intel·ligents (smart contracts) d’Ethereum l’any 2013.
L’aparició d’aquests contractes intel·ligents (smart contracts) permet la creació d’Aplicacions Descentralitzades (dApps), també conegudes com a protocols, el funcionament de les quals és igual que una aplicació tradicional (els usuaris no noten cap diferència en la seva utilització), però la gestió interna es duu a terme de manera automàtica a través d’aquests contractes intel·ligents. Això suposa un canvi important, atès que elimina la necessitat que existeixi una autoritat central de confiança encarregada de dur a terme la gestió de l’aplicació.
Característiques de les Aplicacions Descentralitzades (dApps)
- Una Aplicació Descentralitzada (dApp) ha de tenir codi obert i funcionar de manera autònoma.
- Tota la informació ha de mantenir-se en una cadena de blocs (blockchain) pública no permissionada.
- Les Aplicacions Descentralitzades (dApps) poden tenir associat un criptoactiu per a accedir als serveis i/o recompensar als participants.
En el bloc 4 es detallen les diferències entre les dApps i aplicacions centralitzades tradicionals i es classifiquen els diversos tipus de dApps que existeixen.
Les Finances Descentralitzades (DeFi)
En el món financer tradicional, les persones acudeixen a les institucions financeres per a dipositar els seus diners, demanar un préstec, realitzar inversions, obrir un compte d’estalvi, realitzar una transferència, etc. Aquestes institucions financeres implementen importants mesures de seguretat i compten amb estrictes procediments i polítiques per a evitar casos de frau i protegir els diners que els seus clients tenen dipositats en els seus comptes. No obstant això, els clients depenen de l’entitat financera per a la realització d’activitats de dipòsit, inversió o per a realitzar transferències.
Tanmateix, en el cas de les Finances Descentralitzades (DeFi) en lloc de realitzar aquestes activitats financeres a través d’un intermediari financer, les activitats financeres es realitzen de manera directa entre contraparts.
El que és fonamental aquí és que es tracta d’un procés P2P, ja que els intermediaris financers són reemplaçats per contractes intel·ligents (smart contracts) que funcionen i s’executen de manera autònoma d’acord amb les premisses que s’hagin establert prèviament.
Característiques del DeFi
- Desintermediació: les Finances Descentralitzades (DeFi) utilitzen contractes intel·ligents (smart contracts) per a l’execució automàtica d’ordres en la cadena de blocs (blockchain), per tant, no es requereix la presència d’una entitat que actuï com intermediària financera.
- Automatització: s’utilitzen contractes intel·ligents (smart contracts) per a automatitzar les transaccions, fet que permet la creació de sistemes programables.
Tanmateix, també és important tenir en compte que DeFi encara es troba en les seves primeres etapes i hi ha molts riscos i reptes que cal abordar.
Usos de DeFi
- Plataforma de préstec:
Un usuari pot demanar un préstec i, per això, bloqueja una determinada quantitat de criptoactius en un contracte intel·ligent (smart contract) en un protocol de finances descentralitzades (DeFi). Aquests criptoactius funcionen com a garantia (col·lateral) per a la sol·licitud del préstec, que seran altres criptoactius, i romandran bloquejats fins que el préstec sigui retornat. - Exchanges Descentralitzats (DEX):
Funcionen a través de pools de liquiditat (liquidity pools), la funció dels quals és garantir que hi ha suficients criptoactius a la plataforma d’intercanvi (exchange) com perquè els diferents usuaris puguin intercanviar uns criptoactius per uns altres sense necessitat que existeixi en el mercat una contrapart interessada en realitzar exactament la mateixa transacció. Podrien trobar-se similituds entre aquestes operatives i les realitzades de forma tradicional pels market makers (creadors de mercat) en el mercat financer tradicional, que són les entitats que aporten liquiditat al sistema per a garantir que les transaccions es poden realitzar en el temps, la forma i per la quantitat desitjada per part de cada part. En el cas de les plataformes descentralitzades (DEX), en lloc d’existir una entitat que garanteix aquesta liquiditat del sistema, existeixen aquests pools de liquiditat (liquidity pools), que mantenen una certa quantitat de criptoactius perquè es puguin realitzar les transaccions desitjades.
Els usuaris que ofereixin els seus criptoactius perquè formin part d’aquests pools de liquiditat (liquidity pools), reben una compensació.
- Monedes estables (Stablecoins):
En les finances descentralitzades es útil comptar amb una unitat de compte que mantingui un valor estable, no com la majoria de criptoactius, la volatilitat de les quals és molt gran. Com se planteja en el bloc dos, les monedes estables (stablecoins) busquen precisament mantenir el seu valor a l’una amb una moneda de curs legal, i així complir amb les tres funcions dels diners, com són: poder utilitzar-se com a mitjà de pagament, en aquells llocs en què s’accepti com a tal, coma dipòsit de valor i com a unitat de compte.
Inicialment, les monedes estables (stablecoins) van sorgir com alternativa per a poder canviar posicions entre diferents criptoactius sense haver de canviar aquests criptoactius per moneda de curs legal i després tornar a comprar criptoactius, amb les implicacions que això té pel que fa a comissions i temps d’intercanvi.
Riscos del DeFi
- Descentralització incompleta: tot i que les Finances Descentralitzades (DeFi) es presenten com completament descentralitzades, hi pot haver àrees on la centralització encara existeix. Alguns protocols incorporen funcionalitats que permeten suspendre el funcionament de la plataforma en cas de necessitat.
- Riscos de seguretat: alguns projectes de Finances Descentralitzades (DeFi) han experimentat greus problemes de seguretat, fet que mostra la necessitat d’actuar amb especial cautela i responsabilitat quan s’utilitzi alguna d’aquestes aplicacions.
- Dependència de tercers (“Oracles”): El funcionament d’alguns projectes de DeFI requereix que un tercer aporti o verifiqui alguna condició o dada (per exemple, un determinat tipus d’interès en un moment donat) perquè el smart contract s’executi en un sentit o en un altre. Aquests tercers, anomenats oracles, poden ser objecte d’atacs o problemes de seguretat que comprometin la integritat o fiabilitat d’aquestes dades.