El protocol de Prova de Participació (Proof of Stake o PoS)
El protocol de Prova de Participació (PoS) és un protocol de consens que es basa en la participació dels nodes a la xarxa per a validar transaccions i produir nous blocs, sense haver de resoldre reptes criptogràfics com en el protocol Prova de Treball (PoW).
En aquest protocol de consens es té en compte el temps de participació dels nodes en la cadena de blocs (blockchain) i la quantitat d’un determinat criptoactiu que controla cada node, a més d’un component aleatori, per a determinar qui pot validar les transaccions i agregar nous blocs a la cadena de blocs (blockchain).
Dins dels nodes validadors, el node que finalment hagi de validar un bloc es decideix de manera aleatòria, però donant una probabilitat major a qui compleixi uns criteris, com:
- La quantitat del criptoactiu nadiu de la xarxa que el node posseeixi (el que en anglès es coneix com staking).
- El temps de participació a la xarxa: com més temps, més probabilitat de ser escollit.
Quan s’estableixen aquests criteris i es procedeix a l’elecció aleatòria dels nodes validadors, els nodes elegits podran validar transaccions, rebent d’aquesta manera recompenses per l’esforç realitzat (en aquest cas, el cost d’oportunitat de tenir una quantitat significativa de criptoactius en staking).
Addicionalment, el node validador també rep les comissions per transacció que paguen els nodes que proposen registrar transaccions a la xarxa. Tant en PoW com PoS, qui introdueix una transacció per a que s’incorpori a la blockchain té la possibilitat d’incloure una comissió perquè la seva transacció sigui més atractiva per al node que crea i proposa un nou bloc i, per tant, s’incorpori el més aviat possible. Aquesta comissió, voluntària, és addicional al cost (gas fees) que s’ha de pagar per utilitzar la blockchain.
D’altra banda, aquests protocols de consens incorporen mecanisme de penalització per a desincentivar els nodes validadors a actuar de forma maliciosa, és a dir, els criptoactius que aporten constitueixen una mena de finança per a poder validar i una part es pot perdre si són objecte de sanció.
Entre les seves característiques principals, cal destacar que és una tecnologia respectuosa amb el medi ambient perquè no requereix potents ordinadors que facin activitats de mineria.
Pros i contres de PoS
A la banda dels avantatges hi podem trobar:
- Menor consum d’energia: no requereix grans quantitats d’energia i recursos de processament per a validar transaccions i produir nous blocs. Això es tradueix en una menor petjada de carboni.
- Major escalabilitat: pot gestionar una major quantitat de transaccions a la cadena de blocs (blockchain), atès que els nodes no necessiten resoldre reptes criptogràfics complexos per a validar les transaccions. En algunes d’aquestes blockchains es poden arribar a validar milions de transaccions per segon, el que en permetria l’ús en aplicacions de pagament.
A la banda oposada, presenta els següents desavantatges:
- Menor descentralització: aquest protocol de consens podria conduir a una major centralització, ja que els nodes amb una major quantitat de criptoactius tindrien més poder sobre la validació de transaccions. És a dir, per a aconseguir una major escalabilitat s’ha de renunciar a certa descentralització.
- Problemes de distribució: si la distribució inicial del criptoactiu no és equitativa, podria perpetuar i exacerbar la desigualtat a la xarxa.