Bitcoin
Bitcoin és un criptoactiu creat el 2009, per una persona o grup de persones la identitat de les quals és desconeguda, sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto. L’objectiu original era crear un nou sistema de pagaments en què no hi hagués intermediaris financers. No obstant això, actualment s’utilitza majoritàriament com un instrument d’inversió, atès que li manca un clar suport o fonament econòmic que justifiqui el seu valor de mercat, i no assoleix l’estatus de moneda de curs legal a gairebé cap país.
Bitcoin va ser la primera creació de les anomenades “criptomonedes”, que van sorgir amb l’objectiu de substituir els diners tradicionals, eliminant la intermediació financera que realitzen tant els bancs comercials com els bancs centrals. No obstant això, les criptomonedes no compleixen amb les tres característiques definitòries per a la seva consideració com a diners: mitjà de pagament, dipòsit de valor i unitat de compte.
La teoria econòmica defineix els diners no per la seva naturalesa sinó per les funcions que duen a terme: “Els diners estan formats pels instruments que la societat empra com a unitat de compte, dipòsit de valor i mitjà de pagament”. Aquestes tres condicions s’han de donar simultàniament. Els instruments que poden considerar-se diners han variat al llarg de la història (p. ex. petxines, sal, metalls preciosos, etc.).
Des del segle XIX i fins a 1971, els diners tenien el suport, de diverses maneres, de l’or, en el que s’anomenava el “sistema monetari del patró or”, pel qual el valor dels diners podia, en principi, ser convertit en grams d’or si els ciutadans que el posseïen així ho demandaven. Des de 1971 es va abandonar aquest “patró or”, de manera que des d’aleshores els diners ja no tenien el suport d’un actiu físic; és el que es coneix com a “diners fiduciaris”.
Avui en dia, es consideren diners tant els bitllets i les monedes emesos pel banc central, com els diners creats pels bancs comercials a través de la seva activitat de captació de dipòsits i concessió de crèdit.
Els “diners fiduciaris” es basen en la confiança que té la ciutadania en els bancs centrals del país o àrea monetària. Per això, la reputació d’aquestes institucions és clau perquè els seus bitllets i monedes, que tenen el reconeixement de moneda de curs legal, siguin acceptats per altres ciutadans o empreses per a l’extinció d’obligacions. Tot aquest suport que històricament han tingut, i tenen, els diners, no el té ni bitcoin ni cap altre criptoactiu.
Per què les criptomonedes no es poden considerar “diners”?:
- Unitat de compte:
Com a conseqüència de la seva gran volatilitat, les criptomonedes no poden considerar-se un instrument fiable per a mesurar el valor de mercat de diferents productes i serveis. - Dipòsit de valor:
Igualment, com a conseqüència de la seva gran volatilitat, les criptomonedes no poden considerar-se un instrument fiable per a mantenir el seu valor amb el pas del temps. - Mitjá de pagament:
Les criptomonedes no s’accepten com a mitjà de pagament en cap país amb l’excepció d’El Salvador, que ha reconegut el bitcoin com a moneda de curs legal al país1.
En el moment de la seva creació, bitcoin es va concebre per a:
- Assumir el paper d’una “moneda alternativa” per a transaccions financeres sense intermediaris.
- Oferir una alternativa per a la reducció del cost de les transaccions financeres, utilitzant una xarxa usuari-a-usuari (peer to peer).
- Assimilar-se funcionalment a una “moneda descentralitzada” que permetés als usuaris enviar i rebre pagaments a través de fronteres geogràfiques en menor temps que en les transferències tradicionals.
Per què Bitcoin i els criptoactius en general han tingut tant èxit des del seu sorgiment el 2009?
Com ja sabem, els criptoactius es basen en una tecnologia nova anomenada cadena de blocs (blockchain)2, que pot tenir múltiples beneficis en termes d’automatització i integració de processos i control de registres. Tanmateix, l’ús d’aquesta tecnologia per al desenvolupament de “criptomonedes”, que puguin substituir els diners de curs legal, és limitat.
Per tant, amb aquesta base, podem definir els aspectes positius i negatius dels criptoactius.
Positius:
- Elevat potencial de la Tecnologia de Registres Distribuïts. Això permet l’automatització de processos i la garantia de seguretat, que a la vegada pot comportar avenços significatius en el funcionament dels mercats financers.
- Programabilitat dels criptoactius. Això vol dir que alguns d’aquests actius digitals tenen la capacitat de poder incloure conjunts d’instruccions en forma de codi informàtic a través dels anomenats “contractes intel·ligents” (smart contracts).
Negatius:
- Elevada volatilitat: el valor de Bitcoin és altament volàtil i pot fluctuar dràsticament en un curt període de temps. Això suposa que l’adquisició de Bitcoin suposi un risc molt elevat, podent generar la pèrdua de la totalitat del capital invertit. Això és degut a que Bitcoin no està emparat per actius, sinó que el seu valor es basa en la confiança de la comunitat que confia en ell.
- Seguretat limitada: en les transaccions amb criptoactius no hi ha marxa enrere, són irreversibles, de manera que, si es realitza una transacció a un moneder (wallet) per error, no hi ha forma de recuperar-la. A més, els moneders digitals poden ser piratejats, la qual cosa pot resultar en la pèrdua total dels fons invertits sense possibilitat de recurs davant les institucions competents.
- Acceptació limitada: l’acceptació dels criptoactius com a mitjà de pagament encara és molt limitada.
- Risc de frau: l’encara incipient regulació d’aquests mercats, així com la limitada experiència per part de supervisors, professionals i usuaris en comparació amb el mercat financer tradicional, comporta un elevat risc que apareguin situacions vinculades amb estafes o fraus. Els casos recents de Terra-Luna o FTX en són exemples clars. La nova regulació europea que va entrar en aplicació el 30 de desembre de 2024 (Reglamento MiCA) estableix un marc regulador que mitigarà alguns d’aquests riscos, si bé no té el mateix grau d’exigència que la normativa aplicable als instruments financers tradicionals.
- Escalabilitat limitada: perquè una transacció en Bitcoin arribi des d’un usuari fins a un altre, la xarxa l’ha de validar. Depenent de la saturació de la xarxa, una transacció pot trigar entre 10 minuts a unes quantes hores, independentment de l’horari en què es dugui a terme. Addicionalment, el cost de realitzar transaccions a la xarxa de Bitcoin és molt elevat. Per a mitigar aquest problema, s’han desenvolupat solucions tecnològiques que tenen el suport de la xarxa de Bitcoin sense haver de registrar cada transacció i que podrien permetre un ús intensiu de Bitcoin (com Lightning).