Altres blockchains
Bitcoin va utilitzar una sèrie d’estudis previs sobre criptografia i blockchains, per a assentar les bases de la tecnologia que coneixem avui en dia. Tanmateix, amb el pas del temps van aparèixer noves necessitats com una major escalabilitat, més capacitat de memòria o enfocaments diferents que van impulsar l’aparició d’altres cadenes de blocs.
La tecnología de registros distribuidos ha cambiado mucho desde la aparición de Bitcoin en 2009 y ha experimentado un crecimiento exponencial, dando lugar a numerosas aplicaciones innovadoras en diversos sectores.
Aunque Bitcoin y Ethereum son dos de las blockchains más conocidas, existen muchas otras. Estos nuevos ecosistemas se han creado por diversas razones:
La tecnologia de registres distribuïts ha canviat molt des de l’aparició de Bitcoin el 2009 i ha experimentat un creixement exponencial, donant lloc a nombroses aplicacions innovadores en diversos sectors.
Tot i que Bitcoin i Ethereum són dues de les blockchains més conegudes, n’existeixen moltes altres. Aquests nous ecosistemes s’han creat per diverses raons:
- Millores en la tecnologia: a mesura que la tecnologia ha evolucionat, s’han creat nous protocols amb millores tècniques en la infraestructura i en els mecanismes de consens, com una major escalabilitat, major velocitat de transacció i millores en la seguretat.
- Enfocaments i objectius diferents: mentre que Bitcoin i Ethereum són plataformes de propòsit general, altres cadenes de blocs s’han creat amb objectius específics en ment. Per exemple, algunes se centren en la privacitat i la seguretat, mentre que altres ho fan en l’intercanvi de tokens o en la creació d’aplicacions descentralitzades (dApps).
- Competència: igual que en qualsevol altre mercat, la competència és una força impulsora en el sector. Moltes blockchains han estat creades per a competir amb Bitcoin i Ethereum i oferir una alternativa més escalable i funcionalitats.
- Problemes d’escalabilitat: Bitcoin i Ethereum han experimentat problemes d’escalabilitat degut a la gran quantitat d’usuaris i transaccions que es realitzen a les seves xarxes. Els nous protocols s’han creat, principalment, per a abordar aquests problemes i permetre un major volum de transaccions a la seva xarxa.
En resum, la creació de noves blockchains es deu a la necessitat de millores en la tecnologia, objectius i enfocaments específics, competència i problemes d’escalabilitat en les existents.
Polygon (POL)
Polygon és una blockchain que busca abordar els problemes tant d’escalabilitat com de costos de la xarxa Ethereum.
El funcionament de Polygon es basa en la creació d’una cadena lateral o sidechain separada de la xarxa original d’Ethereum, de manera que les transaccions es validen de manera independent i més ràpida en aquesta cadena lateral per a, posteriorment, introduir-se de forma agregada i resumida a la blockchain original d’Ethereum.
Això permet dur a terme un volum de validació de 65.000 transaccions per segon com a màxim, mil vegades més que a la xarxa d’Ethereum.
Les aplicacions i els smart contracts que s’executen a Ethereum també es poden executar a Polygon, ja que també suporta EVM.
Polygon té el seu propi token nadiu, POL (anteriorment MATIC), creat sobre l’estàndard ERC-20, que s’utilitza com a moneda de la plataforma i per a pagar les tarifes de transacció a la xarxa i com a incentiu per als validadors. El mecanisme de consens de Polygon és el de prova de participació.
Cardano (ADA)
Cardano és una blockchain anomenada “de tercera generació” (bitcoin seria la primera i Ethereum, la segona generació), el token nadiu de la qual és ADA i que se centra en abordar els problemes d’escalabilitat, privacitat, interoperabilitat i sostenibilitat de la xarxa Ethereum.
Cardano utilitza un protocol de consens anomenat Ouroboros, que es basa en el concepte de prova de participació (Proof of Stake o PoS), separant la validació de transaccions de l’execució d’aplicacions en dues capes diferents, la qual cosa en facilita l’escalabilitat.
Solana (SOL)
Solana és una altra blockchain “de tercera generació”, el token nadiu de la qual és SOL, i que s’enfoca en la millora de l’escalabilitat i velocitat de la xarxa d’Ethereum.
Solana funciona mitjançant un protocol de consens propi anomenat Prova d’Historial (Proof of History - PoH), que és un protocol de consens semblant a Prova de Participació (Proof of Stake o PoS) però que incorpora un “segell de temps” en cadascuna de les transaccions. Això permet que els nodes validadors actuïn de manera més eficient en el procés de validació, sense haver de gastar temps ni recursos en determinar l’ordre de realització de les transaccions que validen.
Polkadot (DOT)
Polkadot és una altra blockchain “de tercera generació” que se centra en la interoperabilitat entre les seves diferents blockchains i l’intercanvi d’informació entre elles.
Això permet als desenvolupadors crear aplicacions descentralitzades (dApps) que poden operar en múltiples blockchains en lloc de dependre d’una de sola. Això s’aconsegueix gràcies a l’existència d’una cadena principal (anomenada “cadena de relleus” o Relay Chain) i les diferents cadenes alternatives (parachains). La cadena principal funciona com un mecanisme de coordinació, en què periòdicament es comprova la veracitat de la informació de cadascuna de les cadenes alternatives.
Avalanche (AVAX)
Avalanche és una altra blockchain “de tercera generació” que se centra en l’escalabilitat, la interoperabilitat i la seguretat per al desenvolupament d’aplicacions descentralitzades (dApps). El token nadiu d’Avalanche és AVAX, que s’utilitza com a moneda de la plataforma i per a pagar tarifes de transacció i com a mecanisme de governança a la plataforma. Els titulars d’AVAX tenen dret a votar sobre propostes i millores a la plataforma, entre altres.
Avalanche ofereix tres xarxes independents però interconnectades entre si:
- Exchange-chain (X-chain): encarregada de la transferència i registre econòmic d’AVAX
- Platform-chain (P-chain): enfocada en la governança
- Contract-chain (C-chain): que és la xarxa dedicada exclusivament a l’execució de contractes intel·ligents.
Avalanche permet als desenvolupadors crear les seves pròpies subxarxes personalitzades dins de la xarxa mitjançant l’ús de “ponts de cadena creuada”. Avalanche utilitza un mecanisme de consens anomenat “snowball” que es basa en la selecció aleatòria de validadors.
A més, Avalanche ha establert una associació amb Chainlink, una plataforma de blockchain especial, coneguda com a oracle, que pot prendre informació del món real i passar-la a la blockchain, d’aquesta forma els desenvolupadors poden accedir als preus d’actius en temps real i a les dades d’esdeveniments en cadena.
Però aquestes no són les úniques blockchains que trobem al mercat. Actualment, existeixen centenars de projectes com Ripple, EOS, Stellar, Cosmos, Algorand o CELO, entre molts altres. Cadascuna d’aquestes blockchains té les seves pròpies característiques i objectius específics, i això les fa úniques al mercat.