Glossari

Aquest terme s’aplica sobretot a accions i valors de renda fixa. Un títol s’emet o negocia a la par quan el preu efectiu coincideix amb el seu valor nominal. Vegeu VALOR NOMINAL.

És un ingrés, és a dir, l’anotació d’una quantitat de diners en l’haver d’un compte. Aquest abonament pot fer-se en efectiu, per xec, per transferència, etc.

Valor mobiliari que representa una part proporcional del capital social d’una societat. Qui té accions és, per tant, soci propietari d’una empresa en proporció a la seva participació. L’accionista és sempre l’últim en cobrar en cas de liquidació de la companyia (després dels treballadors, els creditors i els propietaris d’abonaments o obligacions). Vegeu DIVIDEND i DRET D’ASSISTÈNCIA i VOT.

És el titular d’accions, el copropietari d’una empresa. Vegeu ACCIÓ.

Terme utilitzat per designar el petit accionista en general, és a dir, aquells accionistes que tenen escassa o nul·la capacitat d’influir en la companyia (tret que actuïn de forma agrupada).

Des del punt de vista d’una societat, els actius són el conjunt dels seus béns (immobles, mercaderies, etc.) i drets de cobrament (allò que li deuen).

Valor que acredita la titularitat de determinats drets econòmics (accions, diners en efectiu, dipòsits, valors de renda fixa, etc.).

També denominat actiu immobilitzat. Està integrat pels béns i drets d'una empresa que no estan destinats a la venda sinó a assegurar-ne el funcionament i la continuïtat. Aquesta classe d'actiu es caracteritza perquè roman a l'empresa durant un període llarg, normalment més de dotze mesos. Aquests actius s'amortitzen durant tota la vida del bé.

Actiu financer amb un rendiment conegut i cert, emès per una entitat o organisme sobre la capacitat del qual per complir amb les seves obligacions de pagament no existeixen dubtes. Tradicionalment, l’actiu sense risc s’associa al deute públic a curt termini emès pels països desenvolupats (per exemple, una lletra del tresor).

Entitat especialitzada en l’anàlisi de valors i empreses, a les que posa notes sobre la seva solvència financera. Si una agència posa una nota molt alta a una companyia, indica que aquesta empresa té gran capacitat per pagar els seus deutes, tant a llarg com a curt termini. Les conclusions d’una agència de qualificació sobre la capacitat d’una companyia per fer front a les seves obligacions financeres es concreten en el ràting. El ràting és un instrument que permet als inversors valorar el risc d’una entitat (una empresa o un estat) que emet deute o renda fixa. Les agències de qualificació més conegudes internacionalment són tres: Standard & Poor’s, Fitch-IBCA i Moody’s. La seva influència en el sector financer és enorme. Una rebaixa en la qualificació creditícia d’una companyia cotitzada pot suposar una sensible caiguda en la seva cotització en borsa i també en el preu del deute emès per aquesta empresa. Vegeu QUALIFICACIÓ DE SOLVÈNCIA.