Els primers passos amb la cadena de blocs (blockchain)
Els primers passos amb la cadena de blocs (blockchain)
Una blockchain és una tecnologia que permet emmagatzemar informació “de manera distribuïda”. La informació es guarda en blocs i aquests blocs s'uneixen entre si mitjançant criptografia i s'afigen a la xarxa mitjançant mecanismes de consens per a formar una cadena, d'ací el nom blockchain (cadenes de blocs en anglés).
Aquesta cadena de blocs no s'emmagatzema en un sol lloc i per part d'una única entitat, sinó que es replica en múltiples llocs i per part de múltiples participants o nodes, per tant es tracta d'una forma segura de guardar informació. Això significa que, per a alterar aquesta informació, es necessitaria el permís de la majoria d'aquests participants o nodes, la qual cosa fa molt difícil que es duga a terme de manera fraudulenta.
Com funciona una blockchain?
Les transaccions que es realitzen dins d'una cadena de blocs (blockchain) van quedant registrades en el que es podria considerar un “llibre comptable (llibre major)” digital. En cadascun dels blocs de la cadena queda registrat un conjunt de transaccions realitzades durant un període de temps (per exemple, en el cas de Bitcoin, uns 10 minuts). Una vegada es duu a terme la verificació d'eixe conjunt de transaccions, el bloc que les conté queda incorporat a la blockchain.
Els blocs estan encadenats entre si mitjançant la utilització de criptografia i cada bloc conté, a més de l’esmentada llista de transaccions, un “hash”, que és un codi alfanumèric, de longitud fixa, generat mitjançant un algorisme criptogràfic i que representa de manera única a un conjunt de dades (un document, una imatge…). Cada bloc inclou el “hash” del bloc anterior, això fa que els blocs (i per tant les transaccions que es contenen en aquests blocs) estiguen vinculats entre si.
Qualsevol canvi en un bloc anterior, invalida el “hash” del bloc següent. A més de l'anterior, en una blockchain no existeix una entitat central que s'encarrega d'emmagatzemar aquest registre de transaccions, sinó que existeixen múltiples participants o nodes de la xarxa que posseeixen una còpia d'aquest registre, d'ací ve que es considere una “xarxa distribuïda”.
Si bé aquesta tecnologia és coneguda pel seu ús en l'àmbit dels criptoactius, també s'empra en una àmplia varietat d'aplicacions, com la verificació de la propietat d'actius, la gestió de cadenes de subministrament o la votació en línia
Inmutabilitat, resiliència y traçabilitat
Un exemple de com una cadena de blocs es pot utilitzar per a proporcionar immutabilitat, resiliència i traçabilitat es pot veure en el sector alimentari.
Imaginem una cadena de subministrament de verdures on cada lot és registrat en una blockchain des del moment en què es planta fins que s'adquireix per part del consumidor final. Cada vegada que aquests lots canviaren de mans durant la seua producció i manufactura, el registre s'actualitzaria de manera automàtica i immutable, permetent la seua traçabilitat.
La immutabilitat es refereix a la capacitat de la blockchain per a evitar canvis no autoritzats en les dades. Tal com s'ha comentat, la informació registrada en la blockchain no es troba emmagatzemada en un registre central, sinó que múltiples còpies d'aquesta informació es troben emmagatzemades en els diferents nodes de la xarxa (per això la caracterització com a “xarxa distribuïda”), això fa que siga difícil modificar la informació de manera fraudulenta.
La resiliència es refereix a la capacitat de la blockchain per a continuar funcionant davant fallades o problemes. En tractar-se d'una xarxa distribuïda formada per nombrosos nodes que mantenen una còpia del registre, si algun node de la xarxa falla, les dades continuarien disponibles en altres nodes.
Finalment, la traçabilitat implica que la informació es va afegint en blocs, sense que siga possible modificar la informació afegida als blocs precedents, això permet recórrer, en l'exemple de les verdures, la cadena de blocs, de manera que els consumidors poden saber exactament el camí que ha recorregut el seu producte fins a arribar a les seues mans.
D'aquesta manera, una blockchain és un registre immutable, resilient i traçable, és a dir, una base de dades que només permet afegir registres, sota consens, i en la qual tots els nodes participants contribueixen per a crear un sistema resistent a fallades o modificacions fraudulentes.
Descobreix les diferències entre els diferents tipus de cadenes de blocs (blockchains) 
Cadena de blocs pública no permisionada (permissionless public blockchain)
Aquesta va ser el primer tipus de blockchain que va existir, i es refereix a aquelles la informació de les quals és accessible sense permís a través d'Internet. Aquest tipus de blockchains mantenen les seues dades i historial oberts al públic, així com el seu programari i el seu desenvolupament, de manera que qualsevol persona hi pot participar com a node i/o revisar, auditar, desenvolupar o millorar aquestes dades. Exemples d'aquest tipus de blockchains públiques no permisionades són Bitcoin, Ethereum, Cardano, Solana o Polkadot.
Cadenas de blocs privada (permissioned blockchain)
Con la evolución de la tecnología de registro distribuido y su expansión, muchas empresas han desarrollado soluciones privadas, las cuales, generalmente, cuentan con los mismos elementos que una cadena de bloques pública, pero únicamente las personas autorizadas pueden acceder a la red y se necesita permiso para ser nodo y validar transacciones. Con carácter general, toda blockchain privada es, por definición, una red permisionada.
Existe una entidad central que gestiona la red y concede acceso a los usuarios, por tanto, la información incluida en los bloques no es pública.
Ejemplos de tecnología de blockchain privadas son Hyperledger, Corda o Quorum.
Amb l'evolució de la tecnologia de registre distribuït i la seua expansió, moltes empreses han desenvolupat solucions privades, les quals, generalment, compten amb els mateixos elements que una cadena de blocs pública, però únicament les persones autoritzades poden accedir a la xarxa i es necessita permís per a ser node i validar transaccions. Amb caràcter general, tota blockchain privada és, per definició, una xarxa permisionada.
Existeix una entitat central que gestiona la xarxa i concedeix accés als usuaris, per tant, la informació inclosa en els blocs no és pública.
Exemples de tecnologia de blockchain privades són Hyperledger, Corda o Quorum.
Cadena de blocs híbrida (hybrid blockchain)
Serien les xarxes públiques permisionades, això és, una fusió entre les públiques i les privades. En aquestes, la participació en la xarxa és permisionada, és a dir, l'accés als seus recursos està controlat per una o diverses entitats. No obstant això, el registre és accessible de manera pública i qualsevol persona pot explorar bloc a bloc tot el que succeeix en ella.
Aquest tipus de cadenes de blocs (blockchains) són molt útils per a governs, organitzacions empresarials i grups d'empreses que desitgen emmagatzemar i compartir dades de manera segura, per exemple, en el sector sanitari, on s'han utilitzat per a emmagatzemar les dades de les seues línies de producció de medicaments. Aquest és el cas de l'empresa farmacèutica Pfizer que va desenvolupar l’any 2017 un sistema basat en una cadena de blocs (blockchain) per a garantir la traçabilitat de les seues vacunes i productes sanitaris. Altres exemples de xarxes públiques permisionades inclouen Hedera o Alastria.
L'objectiu de l'aplicació d'aquest model de blockchain és mantenir un alt nivell de transparència i confiança.