Bitcoin
Bitcoin és un criptoactiu creat l’any 2009, per una persona o grup de persones la identitat de les quals és desconeguda, sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto. L'objectiu original era crear un nou sistema de pagaments en el qual no hi haguera intermediaris financers. No obstant això, actualment s'utilitza majoritàriament com un instrument d'inversió, ja que manca d'un clar suport o fonament econòmic que justifique el seu valor de mercat i no aconsegueix l'estatus de moneda de curs legal en quasi cap país.
Bitcoin va ser la primera creació de les anomenades “criptomonedes”, que van sorgir amb l'objectiu de substituir als diners tradicionals, eliminant la intermediació financera que realitzen tant els bancs comercials com els bancs centrals. No obstant això, les criptomonedes no compleixen amb les tres característiques definitòries per a la seua consideració com a diners: mitjà de pagament, depòsit de valor i unitat de compte.
La teoria econòmica defineix els diners no per la seua naturalesa sinó per les funcions que exerceix: “Els diners estan formats pels instruments que la societat empra com a unitat de compte, depòsit de valor i mitjà de pagament”. Aquestes tres condicions han de donar-se simultàniament. Els instruments que es poden considerar diners han variat al llarg de la història (p. ex. petxines, sal, metalls preciosos, etc.).
Des del segle XIX i fins a 1971, els diners estaven, de diverses maneres, recolzats per l'or, conegut com el ‘sistema monetari del patró or’, pel qual el valor dels diners podia, en principi, ser convertit en grams d'or si els ciutadans que el posseïen així ho demandaven. Des de 1971 es va abandonar aquest ‘patró or’, de manera que des de llavors els diners ja no es troben recolzats per un actiu físic; és el que es coneix com els ‘diners fiduciaris’.
Hui dia, es consideren diners tant els bitllets i les monedes emesos pel banc central, com els diners creats pels bancs comercials a través de la seua activitat de captació de depòsits i concessió de crèdit.
Els ‘diners fiduciaris’ es basen en la confiança que té la ciutadania en els Bancs Centrals del país o àrea monetària. Per això, la reputació d'aquestes institucions és clau perquè els seus bitllets i monedes, que tenen el reconeixement de moneda de curs legal, siguen acceptades per altres ciutadans o empreses per a l'extinció d'obligacions. Tot aquest suport que històricament han tingut, i tenen, els diners, no el té ni bitcoin ni cap altre criptoactiu.
Per qué les criptomonedes no poden ser considerades “diners”?:
- Unitat de compte:
A conseqüència de la seua gran volatilitat, les criptomonedes no es poden considerar un instrument fiable per a mesurar el valor de mercat de diferents productes i serveis. - Depòsit de valor:
Igualment, a conseqüència de la seua gran volatilitat, les criptomonedes no es poden considerar un instrument fiable per a mantenir el seu valor amb el pas del temps. - Mitjà de pagament:
Les criptomonedes no s'accepten com a mitjà de pagament en cap país amb l'excepció d'El Salvador que ha reconegut el Bitcoin com a moneda de curs legal al país1.
En el moment de la seua creació Bitcoin es va concebre per a:
- Assumir el paper d'una “moneda alternativa” per a transaccions financeres sense intermediaris.
- Oferir una alternativa per a la reducció del cost de les transaccions financeres, utilitzant una xarxa usuari-a-usuari (peer to peer).
- Assimilar-se funcionalment a una “moneda descentralitzada” que permetera als usuaris enviar i rebre pagaments a través de fronteres geogràfiques en menor temps que en les transferències tradicionals.
Per què Bitcoin i els criptoactius en general han tingut tant d'èxit des del seu sorgiment l’any 2009?
Com ja sabem, els criptoactius es basen en una tecnologia nova denominada cadena de blocs (blockchain)2, que pot tenir múltiples beneficis en termes d'automatització i integració de processos i control de registres. No obstant això, l'ús d'aquesta tecnologia per al desenvolupament de “criptomonedes”, que puguen substituir als diners de curs legal, és limitat.
Per tant, amb aquesta base, podem definir els aspectes positius i negatius dels criptoactius.
Positius:
Elevat potencial de la Tecnologia de Registres Distribuïts. Això permet l'automatització de processos i la garantia de seguretat, la qual cosa al seu torn pot comportar avanços significatius en el funcionament dels mercats financers.
- Programabilitat dels criptoactius. Això permet l'automatització de processos i la garantia de seguretat, la qual cosa al seu torn pot comportar avanços significatius en el funcionament dels mercats financers.
Negatius:
Elevada volatilitat: el valor de Bitcoin és altament volàtil i pot fluctuar dràsticament en un període curt de temps. Això suposa que l'adquisició de Bitcoin implica un risc molt elevat i pot generar la pèrdua de la totalitat del capital invertit. Això es deu al fet que Bitcoin no està recolzat per actius, sinó que el seu valor es basa en la confiança de la comunitat que confia en ell.
- Seguretat limitada: en les transaccions amb criptoactius no hi ha marxa arrere, són irreversibles, de tal manera que, si es realitza una transacció a un moneder (wallet) per error, no hi ha manera de recuperar-la. A més, els moneders digitals poden ser hackejats, això pot resultar en la pèrdua total dels fons invertits sense possibilitat de recurs davant les institucions competents.
- Acceptació limitada: l’acceptació dels criptoactius com a mitjà de pagament encara és molt limitada.
- Risc de frau: la regulació d’aquests mercats, encara incipient, així com la limitada experiència per part de supervisors, professionals i usuaris en comparació amb el mercat financer tradicional, comporta un risc elevat que apareguen situacions vinculades amb estafes o fraus. Els casos recents de Terra-Lluna o FTX són exemples clars d'això. La nova regulació europea que va entrar en aplicació el 30 de desembre de 2024 (Reglament MiCA) estableix un marc regulador que mitigarà alguns d'aquests riscos, si bé no té el mateix grau d'exigència que la normativa aplicable als instruments financers tradicionals.
- Escalabilitat limitada: perquè una transacció en Bitcoin arribe des d'un usuari fins a un altre, la xarxa ha de validar aquesta transacció. Depenent de la saturació de la xarxa, una transacció pot tardar entre 10 minuts a diverses hores, independentment de l'horari en el qual es duga a terme. Addicionalment, el cost de realitzar transaccions en la xarxa de Bitcoin és molt elevat. Per a mitigar aquest problema, s'han desenvolupat solucions tecnològiques que es recolzen en la xarxa de Bitcoin sense haver de registrar cada transacció i que podrien permetre un ús intensiu de Bitcoin (com Lightning).
1 La República Centreafricana també va adoptar l’any 2022 Bitcoin com a moneda en curs legal, però la va abandonar un any més tard.