El protocol de Prova de Participació (PoS)
El protocol de Prova de Participació (PoS) és un protocol de consens que es basa en la participació dels nodes en la xarxa per a validar transaccions i produir nous blocs, sense haver de resoldre reptes criptogràfics com en el protocol Prova de Treball (PoW).
En aquest protocol de consens es tenen en compte el temps de participació dels nodes en la cadena de blocs (blockchain) i la quantitat d’un determinat criptoactiu que controla cada node, a més d’un component aleatori, per a determinar qui pot validar les transaccions i agregar nous blocs a la cadena de blocs (blockchain).
Dins dels nodes validadors, el node que finalment va a validar un bloc es decideix de manera aleatòria, però donant una probabilitat major als qui complisquen uns criteris, com:
- La quantitat del criptoactiu nadiu de la xarxa que el node posseïsca (en anglés es coneix com staking).
- El temps de participació en la xarxa: a més temps, més probabilitat de ser triat.
Quan s’estableixen aquests criteris i es procedeix a l’elecció aleatòria dels nodes validadors, els nodes triats podran validar transaccions, rebent d’aquesta manera recompenses per l’esforç realitzat (en aquest cas, el cost d’oportunitat de tenir una quantitat significativa de criptoactius en staking).
Addicionalment, el node validador també rep les comissions per transacció que paguen els nodes que proposen registrar transaccions en la xarxa. Tant en PoW com PoS, qui introdueix una transacció perquè s’incorpore a la Blockchain té la possibilitat d’incloure una comissió perquè la seua transacció siga més atractiva per al node que crea i proposa un nou bloc i, per tant, s’incorpore com més aviat millor. Aquesta comissió, voluntària, és addicional al cost (gas fees) que cal pagar per utilitzar la blockchain.
D’altra banda, aquests protocols de consens incorporen mecanisme de penalització per a desincentivar als nodes validadors a actuar de manera maliciosa, això és, els criptoactius que aporten constitueixen una sort de finança per a poder validar i una part es pot perdre si són objecte de sanció.
Entre les seues característiques principals, cal ressenyar que és una tecnologia respectuosa amb el medi ambient perquè no requereix d’ordinadors potents que realitzen activitats de mineria.
Pros i contres de PoS
En la banda dels avantatges podem trobar:
Menor consum d’energia: no requereix grans quantitats d’energia i recursos de processament per a validar transaccions i produir nous blocs. Això es tradueix en una menor petjada de carboni.
- Major escalabilitat: pot manejar una major quantitat de transaccions en la cadena de blocs (blockchain), ja que els nodes no necessiten resoldre reptes criptogràfics complexos per a validar les transaccions. En algunes d’aquestes blockchains es poden arribar a validar milions de transaccions per segon, això permetria el seu ús en aplicacions de pagament.
Per altra banda, presenta els següents desavantatges:
Menor descentralització: aquest protocol de consens podria conduir a una major centralització, ja que els nodes amb una major quantitat de criptoactius tindrien més poder sobre la validació de transaccions. És a dir, per a aconseguir una major escalabilitat s’ha de renunciar a una determinada descentralització.
- Problemes de distribució: si la distribució inicial del criptoactiu no és equitativa, podria perpetuar i exacerbar la desigualtat en la xarxa.