En quins productes convé invertir?
Abans d'invertir, hem de conèixer les característiques i els riscos dels productes d'inversió i entendre com funcionen. Principalment, els podem classificar en: productes de renda fixa, de renda variable i fons d'inversió. També hi ha altres tipus de productes, com els híbrids, estructurats i derivats.
Els productes de renda fixa són representatius d'un deute de l'empresa que els emet. Principalment consisteixen en bons i obligacions en totes les seves variants, tot i que també inclouen Lletres del Tresor, pagarés d'empreses i altres instruments. Aquests productes o títols valors són l'acreditació dels diners que ha prestat cada inversor. El tenidor (persona que compra aquest producte) d'un títol de renda fixa es converteix en creditor de l'empresa o de l'organisme públic emissor.
Principals productes de renda fixa
Hi ha una àmplia gamma de productes de renda fixa, amb diferents durades (venciments), nivell de risc i formes de percebre les rendibilitats.
A grans trets, es poden classificar segons el seu emissor:
Renda fixa pública
Quan l'emissor és un Estat, una comunitat autònoma o un altre organisme públic. Poden ser les Lletres del Tresor i els Bons i les Obligacions de l'Estat. L'objectiu d'aquests productes és finançar el dèficit públic que tenen els governs i altres projectes, com per exemple finançar una nova carretera.
- Lletres del Tresor: són productes a curt termini: 3, 6, 9 i 12 mesos. Les lletres les emet el Tresor mitjançant subhasta.
- Bons i Obligacions: els bons són a 3 i 5 anys i les obligacions, a 10, 15, 30 i 50 anys.
Renda fixa privada
Quan l'emissor és una empresa privada. Poden ser pagarés d'empreses, bons i obligacions simples o subordinats o bé cèdules i bons hipotecaris. El fan servir les empreses per finançar-se o finançar projectes, com la construcció d'una nova fàbrica.
- Pagarés d'empresa: són productes de deute emesos a curt termini que poden tenir venciments entre 3 dies i 25 mesos, encara que els terminis més habituals són d'1, 3, 6, 12 i 18 mesos.
- Bons i Obligacions: són valors a mitjà i llarg termini que representen una part d'un deute, a favor del seu tenidor (qui el compra), i són emesos de manera privada per una entitat per finançar un projecte.
Hi ha altres tipus de renda fixa privada: bons estructurats, cèdules i bons hipotecaris, cèdules territorials, bons de titulització, etc.
Riscos de la renda fixa
Renda fixa no significa rendibilitat fixa ni absència de risc. Com qualsevol altre producte d'inversió té risc. Els riscos principals dels productes de renda fixa són:
- Risc de mercat: és la possibilitat que els productes que hem adquirit cotitzin per sota del preu que en vam pagar. Les fluctuacions de preus de la renda fixa cotitzada depenen sobretot de l'evolució dels tipus d'interès, de les circumstàncies de mercat i de les condicions econòmiques generals. Quan pugen els tipus d'interès, el preu dels títols de renda fixa baixa, i quan baixen els tipus d'interès, el preu de la renda fixa augmenta.
- Risc de liquiditat: és el risc que correm si volem vendre el producte i no es troba contrapartida en el mercat i, per tant, que no es pugui vendre el producte.
- Risc de crèdit o risc de fallida de l'emissor: es tracta del risc que assumeix l'inversor en el producte de renda fixa per la possible falta de cobrament dels interessos i/o del principal per part de l'emissor.
Vols més informació sobre la renda fixa?
Guia de l'educació financera de la CNMV
Quan la gent parla de la Borsa es refereix al mercat de renda variable. I quan es parla de productes o títols de renda variable, s'està referint, sobretot, a accions d'empreses.
Què són les accions?
Una acció és un títol que representa una part del capital social d'una empresa. L'inversor que compra accions d'una empresa es converteix en soci propietari de part del negoci. Aquests socis propietaris s'anomenen accionistes. Les empreses només emeten una quantitat limitada d'accions.
Com puc obtenir beneficis de les accions?
La rendibilitat de les accions es desconeix en el moment de l'adquisició i depèn de molts factors.
Un inversor que ha comprat accions d'una empresa pot obtenir rendiments de dues maneres:
- 1. Percebent Dividends de l'empresa
- 2. Venent les accions a un altre inversor per un preu més alt del que va pagar per aquestes (plusvàlua).
Accions cotitzades vs. Accions no cotitzades
Les accions cotitzades són les accions que es poden vendre i comprar lliurement en un mercat secundari oficial (Borsa de Valors). Les empreses que les posen en circulació han de complir uns requisits determinats. Això és molt important per a un inversor, perquè li permet desfer la inversió en qualsevol moment i rebre a canvi un preu de venda establert objectivament (el preu de mercat), sense haver de buscar pel seu compte un comprador per a les accions.
Les accions de les empreses no cotitzades no tenen aquests avantatges.
Els principals riscos de la inversió en accions
Els principals riscos de la renda variable estan vinculats a la incertesa sobre els seus rendiments.
- Les accions no tenen una rendibilitat coneguda, ni tan sols predictible.
- El comportament d'una acció en el passat no garanteix com evolucionarà en el futur.
- L'evolució de l'acció no depèn només de la mateixa companyia, sinó de factors aliens, com la situació de l'economia, l'evolució d'altres mercats, dels tipus d'interès, de la inflació, etc. Per això és possible que algunes companyies que tenen bons resultats en els negocis no vegin augmentar el seu valor en borsa.
- No tenen termini de venciment (data fi), de manera que la inversió només es pot desfer mitjançant la venda de les accions.
Vols més informació sobre la renda variable?
Guia de l'educació financera de la CNMV
Què és un fons d'inversió?
Un fons d'inversió és una institució d'inversió col·lectiva (IIC); els resultats individuals es determinen en funció dels rendiments obtinguts per un col·lectiu d'inversors. En realitat, un fons d'inversió és un patrimoni format per les aportacions fetes per un nombre variable d'inversors. Aquest patrimoni s'inverteix en productes financers d'inversió, que poden ser renda fixa, renda variable, derivats, o qualsevol combinació d'aquests.
La unitat d'inversió d'un fons s'anomena participació, i els inversors són partícips. Si vols invertir en un fons d'inversió, has de comprar participacions (s'anomena subscripció). Si vol desfer-te de la inversió, has de vendre les teves participacions (això s'anomena reemborsament).
Una societat, anomenada gestora, s'ocupa de totes les tasques administratives i comptables i també decideix en quins actius financers s'invertirà.
Una altra societat, anomenada dipositària, custodia els valors i l'efectiu que componen el patrimoni.
Els fons d'inversió ofereixen molts avantatges a l'inversor particular:
- Accés a qualsevol mercat: En invertir de manera col·lectiva, un fons li permet accedir a mercats i instruments que, en molts casos, no estan al seu abast.
- Gestió professional: la gestora del fons assigna un professional que dedica tota el seu temps a analitzar el comportament dels mercats, investigar les empreses i prendre les decisions d'inversió buscant la màxima rendibilitat a les aportacions dels inversors, sempre d'acord amb l'objectiu i la política d'inversió del fons.
- Menys cost: la inversió col·lectiva aprofita les economies d'escala i es beneficia de menys costos per operació en els mercats.
- Diversificació de les inversions: quan s'inverteix és recomanable diversificar, és a dir, "no posar tots els ous al mateix cistell". Doncs bé, els fons d'inversió, amb independència de quina sigui la seva política d'inversió (és a dir, la seva estratègia d'inversió), tenen sempre l'obligació de diversificar. A més, gràcies al seu coneixement del mercat en el qual operen i al volum que inverteixen, tenen més capacitat per fer-ho.
La rendibilitat del fons d'inversió
El preu, o valor de mercat, de cada participació oscil·la segons l'evolució dels valors que componen el patrimoni (les accions, els bons, etc.), i es calcula diàriament dividint el patrimoni total pel nombre de participacions en circulació en aquell moment. Aquest és el que s'anomena "valor liquidatiu". El valor liquidatiu de qualsevol fons es pot consultar a la pàgina web de la societat gestora o als butlletins de les borses de valors. També acostuma a estar disponible a la premsa i altres mitjans de comunicació d'informació econòmica.
La rendibilitat d'un fons d'inversió es calcula com el percentatge de variació del valor liquidatiu entre la data de compra (subscripció) i la data de venda (reemborsament), i tant pot ser positiva o negativa.
Rendibilitat = (Valor liquidatiu final ̶− Valor liquidatiu inicial) / Valor liquidatiu inicial x 100
El patrimoni del fons pot augmentar o disminuir per dos motius:
- 1. L'entrada o la sortida de partícips, és a dir, subscripcions i reemborsaments, el que augmenta o disminueix el nombre de participacions en circulació.
- 2. El preu de mercat dels valors que componen el patrimoni. Aquest segon motiu és el que determina la rendibilitat per al fons, i, per tant, per a cada partícip.
Les comissions dels fons
A canvi dels serveis de gestió professional, els partícips de fons d'inversió (inversors) paguen unes comissions de gestió i dipòsit que es carreguen al fons directament, restant-se del valor liquidatiu, de manera que en redueixen la rendibilitat obtinguda.
A més, hi poden haver comissions per la subscripció i/o el reemborsament de participacions, que també en redueixen la rendibilitat.
Les comissions varien segons els fons, dins dels límits màxims fixats per la llei. Com que incideixen molt en la rendibilitat, és molt important conèixer-les abans de decidir-se per un fons o un altre. Totes les comissions i despeses es poden consultar en el fullet oficial o DFI (Dades fonamentals per a l'inversor).
Tipus de fons
Una primera classificació permet distingir entre:
- Fons d'inversió mobiliària. Són institucions d'inversió col·lectiva que inverteixen en actius financers.
- Fons d'inversió immobiliària. Són institucions d'inversió col·lectiva que inverteixen fonamentalment en immobles per explotar-los en règim de lloguer. Són fons, en general, menys líquids que els de naturalesa financera.
Al seu torn, els fons d'inversió mobiliària poden ser de diferents tipus:
- ordinaris, que inverteixen majoritàriament en renda fixa, renda variable i/o derivats;
- de fons, que inverteixen principalment en altres fons d'inversió;
- subordinats, que inverteixen en un únic fons d'inversió;
- índex, la política d'inversió dels quals intenta replicar un determinat índex, i
- cotitzats (ETF), que tenen la peculiaritat que es negocien a les borses de valors, com les accions.
Si vols més informació sobre la classificació dels fons:
Guies ràpides d'educació financera de la CNMV
Els principals riscos en invertir en fons
Els fons, com qualsevol altra inversió, es regeixen pel binomi de risc/rendibilitat. Més perspectives de rendibilitat signifiquen més risc.
El nivell de risc d'un fons dependrà dels actius financers en els quals s'inverteix el patrimoni, la seva vocació inversora, o política d'inversió. Totes aquestes característiques estan recollides en el fullet informatiu o DFI (Dades fonamentals per a l'inversor), que és la informació oficial i la que tots els inversors han de sol·licitar.
La diversificació de les inversions que componen el patrimoni del fons permet controlar més bé el risc, però no l'elimina mai del tot. Cada inversor ha de saber el risc que està disposat a assumir. És a dir, hem d'analitzar el nostre perfil inversor.
Com podem triar un fons d'inversió?
Abans de triar un fons cal conèixer bé el nostre propi perfil d'inversor. És a dir, els objectius que es tenen per invertir, la nostra situació econòmica, l'horitzó temporal que tenim per aconseguir els nostres objectius i el nivell de risc que podem o volem assumir.
Hi ha centenars de fons d'inversió, amb objectius i nivells de risc diferents. Primer de tot, s'ha de llegir detingudament la informació oficial – el DFI o Document de dades fonamentals per a l'inversor. El seu propi nom ho diu. En aquest breu document cal observar:
- la política d'inversió o vocació inversora que determina el tipus de productes en què es vol invertir el patrimoni del fons, i, per tant, el nivell de risc que assumeixen els partícips.
- Perfil de risc i remuneració: Ofereix una dada indicativa del risc del fons en una escala d'1 a 7 nivells. Va de potencialment menys rendiment/menys risc (1) a potencialment més rendiment/més risc (7). És important tenir en compte que la categoria (1) no significa que la inversió estigui exempta de risc.
- Despeses i comissions: les diferents comissions, que poden variar bastant entre uns fons i d'altres, redueixen la rendibilitat.
- Rendibilitat històrica: La rendibilitat que ha obtingut el fons en el passat també és un factor que cal considerar, però recorda sempre que les rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures. Hi ha moltes variables que poden haver canviat, incloent-hi l'estat de l'economia en general.
- Més informació pràctica
Vols més informació sobre els fons d'inversió?
Guia de l'educació financera de la CNMV
Hi ha altres productes d'inversió que, per les seves característiques i riscos, no són tan populars ni adequats per a tota mena d'inversors.
Productes híbrids: es tracta de productes que, per la seva naturalesa, no es poden classificar com de renda fixa, ni tampoc de renda variable. Per aquest motiu se'ls assigna un caràcter híbrid, ja que tenen alguns aspectes assimilables a la renda fixa i altres aspectes de la renda variable. Alguns productes híbrids són els valors subordinats i els bons i obligacions convertibles.
Derivats: Els productes derivats són instruments financers el valor dels quals deriva de l'evolució dels preus d'un altre actiu, denominat "actiu subjacent".
L'actiu subjacent pot ser molt variat: una acció, un cistell d'accions, un valor de renda fixa, una divisa, primeres matèries, tipus d'interès...
Bàsicament, un derivat és una contractació a termini en la qual s'estableixen tots els detalls en el moment de l'acord, mentre que l'intercanvi efectiu es produeix en un moment futur.
Són productes subjectes a l'efecte palanquejament, ja que la inversió inicial necessària és reduïda en comparació amb l'exposició al subjacent que s'obté, de manera que els resultats es poden multiplicar, tant en sentit positiu com negatiu, en relació amb l'efectiu desemborsat. Per tant, són productes de risc elevat.
Estructurats:
Consisteixen en la unió de dos o més productes financers en una sola estructura. Normalment, el més comú acostuma a ser un producte de renda fixa més un o més derivats. Aquests productes són de caràcter complex i tenen un risc elevat.