Els xecs
Un xec és un document que s’utilitza com a mitjà de pagament pel qual una persona (el lliurador) ordena a una entitat bancària (el lliurat) que pagui una determinada quantitat de diners a una altra persona o empresa (el beneficiari o tenidor). El lliurador pot ser també el beneficiari, com passa quan una persona fa servir un xec per treure diners del seu propi compte.
Quins subjectes intervenen a l'hora d'emetre un xec?
- El lliurador: és la persona o empresa que emet i signa el xec.
- El lliurat: és l'entitat bancària que paga l'import del xec.
- El tenidor o beneficiari: és la persona o empresa que pot cobrar el xec.
Algunes vegades també hi pot haver un endossant i/o un avalador.
Modalitats de xecs
És un xec emès contra el compte corrent d'una persona física o jurídica (empresa). Els titulars de comptes corrents reben un talonari personalitzat amb xecs impresos que poden utilitzar com a mitjà de pagament, i en els quals consten:
- El número de xec i un codi d'identificació.
- El codi IBAN que identifica el compte.
L'ús del xec personal com a mitjà de pagament s'ha reduït amb l'aparició d'altres mitjans més còmodes, com les targetes de crèdit i la banca en línia, però sobretot a causa dels inconvenients que dificulten cobrar-lo.
Per fer efectiu el pagament d'un xec personal, cal que el lliurador disposi dels fons necessaris a l'entitat que figura com a lliurat. És a dir, si algú et paga amb un xec personal, no tens garantia de poder-lo cobrar. Si el lliurador no té prou diners al compte, el banc no l'abonarà i hauràs de reclamar el pagament. A més, les entitats cobren comissions elevades per cada xec retornat per fons insuficients; a Espanya, aquestes comissions (normalment un 2 %-3 % del valor del xec, amb un mínim de 9 euros) no les paga qui col·loca el xec sense fons, sinó qui el presenta per al cobrament.
Fins i tot quan hi ha prou fons, si no es cobra el xec a la mateixa entitat que el lliurat (fins i tot a la mateixa sucursal), el beneficiari haurà de pagar una comissió.
Per acabar, cal esmentar els problemes relacionats amb la seguretat. Hi ha la possibilitat de frau per falsificació o alteració del xec, cosa que pot perjudicar tant l'emissor del xec com la persona que el pretén cobrar.
És una modalitat de xec personal en la qual l'entitat bancària que ha de pagar (el lliurat) assegura que hi ha fons i que, per tant, es pagarà. Per garantir l'operació, l'entitat bancària reté aquest import del compte del lliurador, a més de la comissió que habitualment es cobri per aquest servei. L'entitat anota al xec la paraula confirmat, certificat o un altre terme similar i el signa.
Molts creditors exigeixen els pagaments amb xecs confirmats.
És el xec en el qual el lliurador (qui signa el xec) és la mateixa entitat bancària que l'ha de pagar (el lliurat). En cas que es vulgui utilitzar aquest servei com a mitjà de pagament, no cal tenir un compte corrent a l'entitat.
És un xec en el qual el lliurat és el Banc d'Espanya. Normalment, el lliurador és una entitat de crèdit. Aquests dos últims tipus, igual que el xec confirmat, reforcen les garanties del document.
En realitat, no es tracta d'un mitjà de pagament, sinó d'un he rebut. És un document que signa el client per demostrar que ha rebut diners en efectiu del seu propi compte des de la finestreta.
És un xec que es pot bescanviar per diners en efectiu i emprar com a mitjà de pagament a gairebé tot el món. No està relacionat amb un compte corrent, sinó que es paga com un servei en el moment de rebre'ls. Els xecs de viatge són emesos per entitats bancàries i altres intermediaris financers no bancaris de presència internacional reconeguda, com ara VISA, American Express, Mastercard, etc., en euros o en divises (dòlars, lliures, iens...). En cas de robatori o pèrdua es poden substituir, sempre que no hagin estat cobrats ja.
Coneix les diferents formes d'emetre xecs
Qualsevol persona que presenta aquest tipus de xec té dret a cobrar-lo. Ves molt amb compte: si el perds i qualsevol el cobra, no podràs reclamar res.
En aquest cas, només el pot cobrar la persona o l'empresa el nom de la qual figura al xec.
No obstant això, hi ha la possibilitat de transferir el dret de cobrament a un tercer mitjançant el mecanisme anomena "endós". Per endossar un xec, el beneficiari escriu al document el nom d'una altra persona, la qual passa a ser-ne el nou beneficiari, i el signa. Els xecs nominatius poden incloure la clàusula "a l'ordre", que permet expressament endossar-lo, o la clàusula "no a l'ordre", que impedeix transmetre'l mitjançant endós.
Barrem un xec quan hi dibuixem dues línies diagonals paral·leles al seu anvers. D'aquesta manera només es pot cobrar en una determinada entitat bancària, perquè aquesta al seu torn el cobri a l'entitat lliurada. Els xecs els pot "barrar" el lliurador o el tenidor.
Nota: si ets client de l'entitat que l'ha de pagar (lliurat), normalment podràs cobrar un xec barrat en efectiu.
Si un xec porta escrita l'expressió "abonar en compte" vol dir que els diners no es poden retirar en efectiu, sinó que ha de ser ingressat en un compte bancari. Això es fa per reduir el risc en cas de pèrdua o robatori.
Els xecs barrats i els xecs per abonar en compte faciliten la identificació de qui els cobra.
Els elements d'un xec: Els elements següents són obligatoris en un xec, de manera que el xec és invàlid si hi manca qualsevol.
- La denominació específica de "xec" inserida en el document (en l'idioma emprat per redactar-lo).
- El mandat de pagar una determinada quantitat de diners en euros o en moneda estrangera.
- El nom del lliurat, sempre una entitat bancària.
- La signatura del lliurador.
Hi ha requisits naturals que si s’ometen, la llei els supleix en aquests termes:
- Data d'emissió: són vàlids els xecs emesos sense data (l’afegirà després el beneficiari) a l’igual dels xecs amb data posterior o anterior a l’expedició.
- Lloc de pagament: si no està especificat, es considera lloc de pagament del xec el que aparegui al costat del nom del lliurat. Si s'han designat uns quants llocs, el xec serà pagador en el primer d'aquests. Si aquestes indicacions manquen, el xec es pagarà al lloc on s’emeti.
- Lloc d'emissió: si no apareix indicat al xec, aquest es considera emès al lloc que aparegui al costat del nom del lliurat.
Si has d’operar amb xecs, tingues en compte els consells següents:
- No és aconsellable emplenar el xec fins al moment de lliurar-lo o utilitzar-lo.
- No escriguis mai xecs "en blanc", és a dir signats per tu, però sense especificar-hi l'import per pagar. És una pràctica summament arriscada, ja que una altra persona podria posar-hi l'import que volgués i tu estaries obligat a pagar-lo.
- Per a més seguretat, l'import a pagar s'escriu dues vegades: una vegada en nombres i una altra, en lletra. En tots dos casos, l'import s'envolta amb símbols o línies perquè ningú no pugui afegir-hi xifres o paraules addicionals.
- Per exemple, si escrius 50,00 €, algú podria afegir-hi un 9 davant i convertir l'import a pagar en 950,00 €. Per impedir això s'escriu #50,00# €.
- Tingues en compte que un xec és pagador a la vista, és a dir, en el moment en què es presenta, encara que hi escriguis una data d'emissió futura.
- D'altra banda, si vols tenir constància de qui ha cobrat el xec, estén-lo nominatiu i barrat o per abonar en compte.
- Mantén sempre els fons necessaris en el teu compte per cobrir l'import del xec i no t'oblidis de signar-lo.
- Si et paguen amb un xec, assegura't que no hi manca cap dels elements essencials.
- Si vols cobrar el xec en efectiu, per evitar comissions, presenta'l a la mateixa sucursal que figura com a lliurat.
- Normalment, tampoc no hauràs de pagar comissions si l'abones en un compte de la mateixa entitat.
- Tingues present que si ingresses un xec procedent d'una altra entitat al teu compte, la data valor serà el dia hàbil següent del de l'operació.
- Si no coneixes bé la persona o l'empresa que estén el xec, pot ser millor exigir un xec confirmat o un altre mitjà de pagament.