En quins productes invertir?
Abans d'invertir, hem de conéixer les característiques i riscos dels productes d'inversió i comprendre el seu funcionament. Principalment podem classificar en: productes de renda fixa, de renda variable i fons d'inversió. També existeix un altre tipus de productes com els híbrids, estructurats i derivats.
Els productes de renda fixa són representatius d'un deute de l'empresa que els emet. Consisteixen principalment en bons i obligacions en totes les seues variants, encara que també inclouen Lletres del Tresor, pagarés d'empreses i altres instruments. Aquests productes o títols valor són l'acreditació dels diners prestats per cada inversor. El tenidor (persona que compra aqueix producte) d'un títol de renda fixa es converteix en creditor de l'empresa o organisme públic emissor.
Principals productes de renda fixa
Hi ha una àmplia gamma de productes de renda fixa, amb diferents duracions (venciments), nivell de risc i maneres de percebre les rendibilitats.
A grans trets, es poden classificar segons el seu emissor:
Renda fixa pública
Quan l'emissor és un Estat, una comunitat autònoma o un altre organisme públic. Poden ser les Lletres del Tresor i els Bons i Obligacions de l'Estat. L'objectiu d'aquests productes és finançar el dèficit públic que tenen els governs i altres projectes com per exemple: finançar una nova carretera.
- Lletres del Tresor: són productes a curt termini: 3, 6 ,9 i 12 mesos. Les lletres les emet el Tresor mitjançant subhasta.
- Bons i Obligacions: els bons són a 3 i 5 anys i les obligacions a 10, 15, 30 i 50 anys.
Renda fixa privada
Quan l'emissor és una empresa privada. Poden ser pagarés d'empreses, bons i obligacions simples o subordinats o cèdules i bons hipotecaris. Ho usen les empreses per a finançar-se o finançar projectes com la construcció d'una nova fàbrica.
- Pagarés d'empresa: són productes de deute emesos a curt termini, existint venciments entre 3 dies i 25 mesos, encara que els terminis més freqüents són de 1, 3, 6, 12 i 18 mesos.
- Bons i Obligacions: són valors a mitjà i llarg termini que representen una part d'un deute, a favor del seu tenidor (qui el compra), i emesa privada per una entitat per al finançament d'un projecte.
Hi ha altres tipus de renda fixa privada: bons estructurats, cèdules i bons hipotecaris, cèdules territorials, bons de titulització, etc.
Riscos de la renda fixa
Renda fixa no significa rendibilitat fixa, ni absència de risc. Com qualsevol altre producte d'inversió té risc. Els principals dels productes de renda fixa són:
- Risc de mercat: és la possibilitat que els productes que hem adquirit cotitzen per davall del preu que paguem per ells. Les fluctuacions de preus de la renda fixa cotitzada depenen sobretot de l'evolució dels tipus d'interés, de les circumstàncies de mercat i de les condicions econòmiques generals. Quan pugen els tipus d'interés, el preu dels títols de renda fixa baixa, i quan baixen els tipus d'interés, el preu de la renda fixa augmenta.
- Risc de liquiditat: és el risc que vulguem vendre el producte i no es trobe contrapartida en el mercat i, per tant, que no es puga vendre el producte.
- Risc de crèdit o risc de fallida de l'emissor: es tracta del risc que s'assumeix l'inversor en el producte de renda fixa per la possible falta de cobrament dels interessos i/o principal per part de l'emissor.
Vols saber més sobre la renda fixa?
Guia de l'educació financera de CNMV
Quan la gent parla de la Borsa es refereix al mercat de renda variable. I quan es parla de productes o títols de renda variable, s'està referint, sobretot, a accions d'empreses.
Què són les accions?
Una acció és un títol que representa una part del capital social d'una empresa. L'inversor que compra accions d'una empresa es converteix en soci propietari de part del negoci. Aquests socis propietaris es diuen accionistes. Les empreses només emeten una quantitat limitada d'accions.
Com obtindre beneficis de les accions?
La rendibilitat de les accions no es coneix en el moment de la seua adquisició i depén de molts de factors.
Un inversor que ha comprat accions d'una empresa pot obtindre rendiments de dues formes:
- 1. Percebent Dividends de l'empresa
- 2. Venent les seues accions a un altre inversor per un preu major del que va pagar per aquestes (plusvàlua).
Accions cotitzades vs. Accions no cotitzades
Les accions cotitzades són aquelles que es poden vendre i comprar lliurement en un mercat secundari oficial (Borsa de Valors). Les empreses que les posen en circulació han de complir uns certs requisits. Això és molt important per a un inversor, perquè li permet desfer la inversió en qualsevol moment i rebre a canvi un preu de venda establit objectivament (el preu de mercat), sense haver de buscar pel seu compte un comprador per a les accions.
Les accions de les empreses no cotitzades no compten amb aquests avantatges.
Els principals riscos de la inversió en accions
Els principals riscos de la renda variable estan vinculats a la incertesa sobre els seus rendiments.
- Les accions no tenen una rendibilitat coneguda, ni tan sols predictible.
- El comportament d'una acció en el passat no garanteix la seua evolució futura.
- L'evolució de l'acció no depén només de la pròpia companyia, sinó de factors aliens com la situació de l'economia, l'evolució d'altres mercats, dels tipus d'interés, de la inflació, etc. Per això pot ocórrer que algunes companyies amb bons resultats en els seus negocis no vegen augmentar el seu valor en borsa.
- No tenen termini de venciment (data fi), per la qual cosa la inversió només pot desfer-se mitjançant la venda de les accions.
Vols saber més sobre la renda variable?
Guia de l'educació financera de CNMV
Què és un fons d'inversió?
Un fons d'inversió és una institució d'inversió col·lectiva (IIC); els resultats individuals es determinen en funció dels rendiments obtinguts per un col·lectiu d'inversors. En realitat, un fons d'inversió és un patrimoni format per les aportacions realitzades per un nombre variable d'inversors. Aquest patrimoni s'inverteix en productes financers d'inversió que poden ser renda fixa, renda variable, derivats, o qualsevol combinació d'aquests.
La unitat d'inversió d'un fons es diu participació, i els inversors són partícips. Si vols invertir en un fons d'inversió, has de comprar participacions (es denomina subscripció). Si vol desfer-te de la inversió, has de vendre les teues participacions (això es diu reembossament).
Una societat, denominada gestora s'ocupa de totes les tasques administratives i comptables i també decideix en quins actius financers s'invertirà.
Una altra societat, anomenada depositària, custòdia els valors i efectiu que componen el patrimoni.
Els fons d'inversió ofereixen molts avantatges a l'inversor particular:
- Accés a qualsevol mercat: En invertir de manera col·lectiva, un fons li permet l'accés a mercats i instruments que, en molts casos, no estan al seu abast.
- Gestió professional: la gestora del fons posa un professional que dedica tot el seu temps a analitzar el comportament dels mercats, investigar les empreses i prendre les decisions d'inversió buscant la major rendibilitat a les aportacions dels inversors, sempre d'acord amb l'objectiu i política d'inversió del fons.
- Menor cost: la inversió col·lectiva aprofita les economies d'escala, incorrent en menys costos per operació en els mercats.
- Diversificació de les inversions: en invertir és recomanable diversificar és a dir, "no posar tots els ous en la mateixa cistella”. Doncs bé, els fons d'inversió, amb independència de quin siga la seua política d'inversió (és a dir la seua estratègia d'inversió), tenen sempre l'obligació de diversificar. A més, gràcies al seu coneixement del mercat en el qual operen i al volum que inverteixen, tenen major capacitat per a fer-lo.
La rendibilitat del fons d'inversió
El preu, o valor de mercat, de cada participació oscil·la segons l'evolució dels valors que componen el patrimoni (les accions, bons, etc.), i es calcula diàriament dividint el patrimoni total pel nombre de participacions en circulació en aqueix moment. Aquest és l'anomenat “valor liquidatiu”. Es pot consultar el valor liquidatiu de qualsevol fons en la pàgina web de la societat gestora o en els butlletins de les borses de valors. També sol estar disponible en la premsa i altres mitjans de comunicació d'informació econòmica.
La rendibilitat d'un fons d'inversió es calcula com el percentatge de variació del valor liquidatiu entre la data de compra (subscripció) i la data de venda (reembossament), i pot ser tant positiva o negativa.
Rendibilitat = (Valor liquidatiu final – Valor liquidatiu inicial) / Valor liquidatiu inicial X 100
El patrimoni del fons pot augmentar o disminuir per dos motius:
- 1. L'entrada o eixida de partícips, és a dir subscripcions i reembossaments, la qual cosa augmenta o disminueix el nombre de participacions en circulació.
- 2. El preu de mercat dels valors que componen el patrimoni. És aquest segon motiu el que determina la rendibilitat per al fons, i per tant, per a cada partícip.
Les comissions dels fons
A canvi dels serveis de gestió professional, els partícips de fons d'inversió (inversors) paguen unes comissions de gestió i depòsit que són carregades al fons de manera directa, restant-se del valor liquidatiu, per la qual cosa redueixen la rendibilitat obtinguda.
A més, poden existir comissions per la subscripció i/o reembossament de participacions, que també redueixen la rendibilitat.
Les comissions varien segons els fons, dins dels límits màxims fixats per la llei. Com incideixen molt en la rendibilitat, és molt important conéixer-les abans de decidir-se per un fons o un altre. Es poden consultar totes les comissions i despeses en el fullet oficial o DFI (Dades Fonamentals per a l'Inversor).
Tipus de fons
Una primera classificació permet distingir entre:
- Fons d'inversió mobiliària. Són institucions d'inversió col·lectiva que inverteixen en actius financers.
- Fons d'inversió immobiliària. Són institucions d'inversió col·lectiva que inverteixen fonamentalment en immobles per a la seua explotació en lloguer. Són fons, en general, menys líquids que els de naturalesa financera.
Al seu torn, els fons d'inversió mobiliària poden ser de diferents tipus:
- ordinaris, que inverteixen majoritàriament en renda fixa, renda variable i/o derivats,
- de fons, que inverteixen majoritàriament en altres fons d'inversió,
- subordinats, que inverteixen en un únic fons d'inversió, índex, la política d'inversió del qual tracta de replicar un determinat índex
- cotitzats (ETF), la peculiaritat del qual és que es negocien en les borses de valors, com les accions.
Si desitges conéixer més sobre la classificació dels fons:
Guies ràpides d'educació financera de CNMV
Els principals riscos en invertir en fons
Els fons, com qualsevol altra inversió, es regeixen pel binomi de risc/rendibilitat. A majors perspectives de rendibilitat signifiquen major risc.
El nivell de risc d'un fons dependrà dels actius financers en els quals s'inverteix el patrimoni, la seua vocació inversora, o política d'inversió, Totes aquestes característiques estan recollides en el fullet informatiu o DFI (Dades fonamentals per a l'inversor) que és la informació oficial i la que tot inversor ha de sol·licitar.
La diversificació de les inversions que componen el patrimoni del fons permet controlar millor el risc, però mai l'elimina del tot. Cada inversor ha de conéixer el risc que està disposat a assumir. És a dir, hem d'analitzar el nostre perfil inversor.
Com triar un fons d'inversió?
Abans de triar un fons cal conéixer bé el nostre propi perfil d'inversor. És a dir, els objectius que tens per a invertir, la nostra situació econòmica, l'horitzó temporal que tenim per a aconseguir els nostres objectius i el nivell de risc que podem o volem assumir.
Existeixen centenars de fons d'inversió, amb objectius i nivells de risc diferents. Abans de res, s'ha de llegir detingudament la informació oficial – El DFI o Document de dades fonamentals per a l'inversor. El seu propi nom ho indica. En aquest breu document cal observar:
- la política d'inversió o vocació inversora que determina el tipus de productes en els quals s'invertirà el patrimoni del fons, i per tant, el nivell de risc que assumeixen els partícips.
- Perfil de risc i remuneració: Ofereix una dada indicativa del risc del fons en una escala d'1 a 7 nivells. Va de potencialment menor rendiment/menor risc (1) a potencialment major rendiment/ major risc (7). És important tindre en compte que la categoria (1) no significa que la inversió estiga lliure de risc.
- Despeses i comissions: les diferents comissions, que poden variar bastant entre uns fons i altres redueixen la rendibilitat.
- Rendibilitat històrica: La rendibilitat que ha obtingut el fons en el passat també és un factor a considerar, però recorde sempre que les rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures. Hi ha moltes variables que poden haver canviat, incloent-hi l'estat de l'economia en general.
- Una altra informació pràctica
Vols saber-ne més sobre els fons d'inversió?
Guia de l'educació financera de CNMV
, ). .
Existeixen altres productes d'inversió que, per les seues característiques i riscos, no són tan populars ni adequats per a tots els tipus d'inversors.
Productes híbrids: es tracta de productes que per la seua naturalesa no poden classificar-se com de renda fixa, ni tampoc de renda variable. D'ací el seu caràcter híbrid, ja que tenen alguns aspectes assimilables a la renda fixa i altres aspectes de la renda variable. Alguns productes híbrids són els valors subordinats i els bons i obligacions convertibles.
Derivats: Els productes derivats són instruments financers el valor dels quals deriva de l'evolució dels preus d'un altre actiu, denominat “actiu subjacent”.
L'actiu subjacent pot ser molt variat: una acció, una cistella d'accions, un valor de renda fixa, una divisa, matèries primeres, tipus d'interés…
Bàsicament, un derivat és una contractació a termini en la qual s'estableixen tots els detalls en el moment de l'acord, mentre que l'intercanvi efectiu es produeix en un moment futur.
Són productes subjectes a l'efecte palanquejament, ja que la inversió inicial necessària és reduïda en comparació amb l'exposició al subjacent que s'obté, per la qual cosa els resultats poden multiplicar-se, tant en sentit positiu com negatiu, en relació amb l'efectiu desemborsat. Per tant, són productes de risc elevat.
Estructurats:
Consisteixen en la unió de dos o més productes financers en una sola estructura. Normalment, el més comú sol ser un producte de renda fixa més un o més derivats. Aquests productes són de caràcter complex i compten amb elevat risc.