Com tenir cura del teu entorn personal i financer?
La meva parella
Per evitar que els diners es converteixin en un problema, és fonamental arribar a un acord sobre el repartiment de les despeses, així com identificar els objectius comuns i buscar la millor via per assolir-los. Sou compatibles financerament?
Sou compatibles financerament?
Coneix la vostra compatibilitat financera amb aquest test de 10 preguntes senzilles.
{{ title }}
{{ summary }}
{{ question.question }}
{{ percentage }}% completado
{{ footerInfo }}
Recomanacions principals:
A moltes parelles els incomoda parlar de diners perquè pot semblar una falta d'afecte. Però tingues en compte que els problemes econòmics són unes de les principals causes per les quals s'acaba trencant una relació.
Imagina què passaria si t'adones més endavant que la teva parella vol comprar una casa i formar una família com més aviat millor, mentre que el teu somni és estalviar per poder fer la volta al món. Algun dels dos tindrà un disgust. Els vostres objectius són completament diferents.
Les coses seran més fàcils si es decideix, com a parella, quina prioritat tindran determinats objectius comuns, com ara l'adquisició d'un habitatge, la compra d'un cotxe, tenir una família, la creació d'un fons d'emergència o estalviar per a la jubilació. D'aquesta manera, es pot arribar a un acord sobre com planificar l'estalvi i la inversió per aconseguir-los.
D’un mateix pa, diferents llesques. La vida en comú Enhorabona. Heu decidit fer el salt i començar una vida en comú. Ara cal reorganitzar les finances a casa.
És possible que abans de començar la convivència ja tinguéssiu algun sistema de gestió de les despeses comunes o, fins i tot, que disposéssiu d'un compte bancari comú per dur a terme els vostres plans i també per anar estalviant amb l'objectiu d'emprendre la vostra vida en comú.
Ara que ha arribat el moment, la primera pregunta a la qual heu de contestar per planificar les vostres finances és: com us organitzareu?: Compte conjunt? Comptes separats? Les dues coses?
El fet que hagis optat per compartir la vida amb una altra persona no vol dir necessàriament que les finances hagin de ser totalment compartides. És recomanable que cadascú mantingui un cert grau d'independència per gestionar les seves finances personals.
Una bona solució pot ser distingir entre "el que és nostre", "el que és teu" i "el que és meu".
D'aquesta manera, cada persona pot mantenir un compte personal i un o uns quants comptes conjunts amb diferents finalitats: per satisfer el pagament de les despeses comunes que origina l'habitatge i la convivència, per crear un matalàs d'emergència i per dur a terme projectes comuns a llarg termini.
En començar una vida conjunta, les parelles han de decidir com distribuir les responsabilitats de la casa, però també les responsabilitats financeres: qui s'ocupa de revisar els comptes bancaris, de fer les transferències, de pagar les factures o del seguiment de les inversions.
Repartir les tasques
A grans trets, l'important és acordar com es gestionaran els diners en la nova vida en comú i posar en pràctica algun sistema per assegurar el compliment de les tasques fonamentals, com ara assegurar-se que hi ha prou saldo als comptes per atendre els rebuts domiciliats.
Reavaluar.
A més, també pot ser un bon hàbit asseure's de tant en tant a avaluar com esteu funcionant i veure si esteu satisfets amb aquest repartiment, ja que no convé que aquestes tasques siguin obligació d'un únic membre de la parella, encara que un dels dos sigui més "expert" que l'altre en temes financers.
Comunicació fluida.
En tot cas, l'altra persona, com a mínim, ha d'estar al corrent de la situació econòmica i comprendre les conseqüències de les decisions que es prenen. És important que tots dos sapigueu on es guarden els documents importants relacionats amb les gestions que es fan, com són els extractes bancaris, les pòlisses d'assegurança o les escriptures i els contractes.
Ara sou dos, toca ajustar també el pressupost a la nova situació i elaborar-ne un en comú. Cal revisar els ingressos i les obligacions comunes i establir, entre els dos, un nou pla de despeses i una nova estratègia d'estalvi.
Possiblement, tots dos tingueu ja experiència gestionant el vostre propi pressupost, però, tot i així, et recomanem consultar l'EINA PRESSUPOST.
En tot cas, les regles bàsiques perquè les vostres finances vagin com una seda són:
- Gastar sempre menys del que s'ingressa.
- Dedicar un esforç extra a rebaixar o eliminar deutes, sobretot els d'alt interès.
- Convertir l'estalvi en part de les vostres vides, tan bon punt els deutes estiguin sota control. Convé destinar una quantitat fixa a l'estalvi.
És possible que per complir els vostres objectius necessiteu disposar de recursos addicionals o que sorgeixin circumstàncies que requereixin diners extres. No obstant això, no caigueu en la temptació d'aconseguir-los per la via ràpida, recorrent a préstecs o crèdits.
El finançament aliè no és recomanable en general per a l'adquisició de béns o serveis, pot ser recomanable en determinades circumstàncies per a algunes de les inversions més rellevants al llarg de la vida, com podria ser l'adquisició d'un habitatge.
En qualsevol cas, abans de contractar un préstec personal és molt important calcular bé la quota que s'ha de pagar i assegurar-se que encaixa en el vostre pressupost sense causar dificultats.
Recorda que sempre que sigui possible, és millor intentar estalviar per a aquestes adquisicions en comptes de fer servir crèdit.
Sigui quina sigui la vostra situació, l'estalvi com a despesa fixa del mes pot ser una bona estratègia a seguir per començar a estalviar.
L'important és començar com més aviat i destinar a l'estalvi una part dels ingressos dins de les vostres possibilitats, encara que no sigui una gran quantitat. Cal disposar d'un matalàs o fons d'emergència per si es produeix una situació inesperada en el curt termini, o com a previsió per a la jubilació.
També hi ha productes financers per estalviar, de manera que pot ser recomanable combinar dipòsits bancaris i altres productes de menys risc amb inversions que tinguin rendibilitats potencials més altes, com ara accions o fons d'inversió. Tota aquesta informació, a a href="/ca/com-pots-invertir-els-teus-diners">Descobreix Com puc invertir els meus diners?
Principals recomanacions d'estalvi-inversió:
- Deixar una mica de matalàs als comptes corrents per cobrir els rebuts domiciliats, les despeses diàries, etc. i crear un fons d'emergència suficient per cobrir entre tres i sis mesos de despeses.
- Per a objectius a curt i mitjà termini (com per exemple l'entrada per comprar un cotxe, obres a casa i unes vacances), podeu considerar opcions d'estalvi i inversió amb més rendibilitat.
- Estalviar per a la jubilació ha de figurar entre els vostres objectius financers, sigui quina sigui la vostra edat. Com més aviat es comenci, millor. Descobreix Com puc preparar la meva jubilació?
La tranquil·litat de saber que tant tu com la teva parella gaudireu de certa seguretat econòmica en cas d'imprevistos greus o possibles contingències no desitjades és important. En aquest cas, recórrer als contractes d'assegurances acostuma a ser una bona opció.
Recomanacions:
Reviseu les vostres assegurances:
si ja teniu assegurances de vida, és recomanable revisar-ne les cobertures i comprovar que figuren com a beneficiàries les persones a les quals realment voleu protegir. També les assegurances de salut i accidents, els plans de pensions i productes similars. L'important per a les assegurances és tenir la cobertura adequada: ni curta ni inadequada per excessiva, de manera que s'encareix innecessàriament.
Estalviar agrupant les assegurances:
moltes companyies d'assegurances ofereixen plans familiars que són més econòmics que mantenir dues assegurances individuals. Si cada cònjuge ja té la seva pròpia assegurança, calcula els costos i les cobertures per decidir si és millor mantenir les pòlisses separades o combinar-les.
Formalitzant la unió: Parella de fet o matrimoni?
En fer aquest pas, més enllà de la qüestió romàntica, heu de saber que la unió legal també té conseqüències econòmiques.
Hi ha dues maneres de formalitzar legalment la unió d'una parella: el matrimoni i el registre com a parella de fet. Les dues formes d'unió comporten una sèrie de drets i obligacions diferents.
Ens casem! Què hem de saber? Les condicions econòmiques del matrimoni es recullen en els règims matrimonials. Aquest règim econòmic es pot pactar davant notari abans o després del casament en un contracte conegut com a "capitulacions matrimonials", que s'inscriu en el Registre Civil juntament amb la notificació del matrimoni. Els dos cònjuges el poden modificar en qualsevol moment durant el matrimoni de comú acord.
Els principals règims matrimonials:
Tots els guanys i beneficis obtinguts a partir del matrimoni per qualsevol dels cònjuges formen part d'un fons comú. Cal el consentiment de tots dos per vendre els guanys, però també per gestionar-los i administrar-los.
No obstant això, els béns obtinguts abans del matrimoni o heretats continuen sent privatius, propietat exclusiva de la persona en qüestió.
En aquest cas cada cònjuge manté la seva independència econòmica.
Pot disposar dels seus béns amb total llibertat i no necessita el consentiment de l'altre.
Què més hem de tenir en compte?
Pel que fa a les parelles de fet, el Codi Civil no recull cap règim econòmic matrimonial, si bé els membres de la parella poden adoptar els acords que considerin oportuns.
En els casos en què els cònjuges no pactin de manera explícita un règim econòmic matrimonial, s'aplicarà el règim de guanys, excepte en el cas que residiu en algunes comunitats autònomes com Catalunya i les Illes Balears, en què el règim per defecte és el de separació de béns.
El règim econòmic triat té molta transcendència, no només en cas de separació i divorci, sinó també en les repercussions davant tercers, com ara entitats de crèdit i altres creditors.
La unió legal també està vinculada a altres qüestions financeres i de protecció en cas que es produeixin certes contingències, que varien en funció de si la unió és de fet o en matrimoni.
- A l'hora de la declaració de la renda, les parelles unides mitjançant matrimoni poden optar per fer la declaració de la renda individual o conjunta, segons el que els resulti més avantatjós. Mentre que els convivents o les parelles de fet l'han de fer individualment.
- Quant a la protecció davant la defunció de la parella, hi ha restriccions perquè els membres de la parella de fet puguin percebre pensions de viduïtat respecte de les que estan establertes en cas de matrimoni, i pel que fa a les herències, no hi ha una normativa específica que reguli aquest aspecte en les parelles de fet, si bé la normativa d'algunes comunitats autònomes equipara la parella de fet al cònjuge vidu.
Moltes entitats de crèdit ofereixen préstecs específics per finançar els costos, però, tot i que siguin molt atractius, recordeu que continuen sent préstecs personals.
També hi ha molta oferta de "crèdits ràpids" que permeten disposar de diners immediatament sense gaires tràmits, tot i que aquests crèdits acostumen a tenir un tipus d'interès més alt (de vegades molt més alt) que els préstecs personals.
Us recomanem llegir sempre detingudament les condicions dels préstecs disponibles en el mercat i comparar-ne les TAE per a un mateix termini d'amortització.
En tot cas, estalviar per a la celebració serà la millor manera d'evitar un excés d'endeutament i pot ser un dels objectius financers de la parella a curt o mitjà termini.
En cas de ruptura: separació o divorci Posar fi a una relació afectiva és difícil emocionalment, però també ho pot ser en l’aspecte econòmic. Cal prendre decisions complexes, com ara dividir i repartir els béns, els comptes, els estalvis i els deutes, i sempre surt més car mantenir dos habitatges separats amb les seves despeses corresponents.
El final de la relació sempre serà menys feixuc i amb menys tràmits si es fa d'acord mutu. En el cas de portar la separació dels béns per la via contenciosa, cada membre de la parella ha de tenir el seu propi advocat i procurador i les despeses legals d'un procés llarg es poden disparar.
Si és d'acord mutu, en cas d'haver-hi matrimoni també cal un advocat i procurador, però aquests poden ser compartits entre els dos i el procés és molt més curt. Si la unió és de fet, n'hi ha prou amb elevar l'acord a escriptura pública davant de notari.
El repartiment de béns dependrà de l'acord al qual hagi arribat la parella de fet en el seu moment i, en gran part, del règim econòmic pactat en el cas del matrimoni. Aquest repartiment, juntament amb altres condicions com la custòdia dels fills i altres acords, es detalla en un contracte denominat conveni regulador.
És important assenyalar que no hi ha una llei que reguli la separació d'una parella de fet, si bé algunes comunitats autònomes disposen de regulació pròpia en aquesta matèria.
En el cas que hi hagi fills comuns, cal tenir en compte que les obligacions en tots dos casos seran les mateixes encara que els procediments que cal emprendre siguin diferents si es tracta d'una unió de fet o de matrimoni. Caldrà arribar a un acord sobre la guarda i custòdia, l'ús o l'atribució de l'habitatge, la pensió alimentària, etc., i podreu estar representats per un sol procurador i un sol advocat. Si no s'arriba a un acord, caldrà recórrer igualment a la via contenciosa.