Saltar al contenido principal
Buscar Buscador
Salir

Encuentra lo que estás buscando

  • Inici
  • Com tenir cura del teu entorn personal i financer?

Com tenir cura del teu entorn personal i financer?

El banc i jo

​​​​​​​

El compte bancari és un dipòsit de diners que serveix de "suport operatiu" per centralitzar operacions bancàries habituals: ingressos, pagaments, domiciliacions de rebuts, transferències, retirades de diners mitjançant caixers automàtics, amortitzacions dels préstecs rebuts, aportacions als plans de pensions, contractació d'altres serveis financers, etc.

El teu compte bancari com a suport operatiu per gestionar les teves finances

En la pràctica, tant els comptes corrents com els comptes d'estalvi són dipòsits "a la vista", cosa que significa que el titular pot treure’n tots els diners, o una part, en qualsevol moment.

Avui dia, la principal diferència entre un compte corrent i una llibreta d'estalvi ordinària es redueix al suport: un talonari de xecs, en el cas d'un compte corrent, i un document en forma de petit llibre per a les llibretes d'estalvi. Aquests dos tipus de comptes es caracteritzen per:

  • Liquiditat total: Com ja hem dit, s'hi poden fer ingressos i retirar el saldo de diners a favor teu en qualsevol moment, sense penalització. No obstant això, en la pràctica és recomanable avisar amb antelació si vols retirar una quantitat important en efectiu perquè la puguin tenir preparada.
  • Senzillesa i pocs requisits d'obertura.
  • Possibilitat de targetes de dèbit i/o crèdit associades al compte.
  • Possibilitat de domiciliar-hi nòmines i pagaments (rebuts de llum, telèfon, lloguer, etc.), treure diners de caixers i fer transferències.
  • Remuneració escassa o nul·la. Es tracta d'un producte operatiu i no d'estalvi. Malgrat el seu nom, la majoria de les llibretes d'estalvi funcionen gairebé igual que els comptes corrents. Poden pagar una mica més d'interès, però continuen sent productes operatius, és a dir, estan més pensats per a la gestió dels diners en el dia a dia. No són els productes més adequats per a l'estalvi a llarg termini.
  • S'acostumen a cobrar comissions d'administració i manteniment. També es poden cobrar comissions per transferències, per utilitzar caixers que no pertanyen a la mateixa entitat, per descoberts en compte, etc. No és habitual cobrar comissions per consultes de saldos, ni per moviments fets a la mateixa entitat. Moltes llibretes i comptes adreçats a infants i joves basen el seu atractiu en l'absència de comissions.

La majoria de les entitats de crèdit ofereixen avantatges especials en domiciliar la nòmina, per la qual cosa és molt bona pràctica fer-ho, si és possible. Convé comparar l'oferta de diferents entitats. Entre els possibles avantatges que s'ofereixen pel fet de domiciliar la nòmina hi ha: bestretes de l'import de la nòmina en cas de necessitat sense cobrar interessos (sempre que es pagui dins d'un termini determinat), targetes gratis, assegurances d'accidents o de llar, hipoteques i préstecs personals amb condicions favorables, absència de comissions, accés a la banca en línia, etc.

Alguns bancs retornen un percentatge de l'import dels rebuts domiciliats. És important conèixer bé les condicions de totes aquestes ofertes, per exemple, si t'ofereixen una targeta gratuïta, assegura't que sempre serà gratuïta, ja que, de vegades, només ho és el primer any.

La persona a nom de la qual està obert el compte s'anomena "titular". Els comptes corrents o les llibretes poden ser individuals (obert a nom d'una sola persona) o tenir més titulars (obert a nom de dues o més persones). En aquest últim cas, també poden ser:

  • Mancomunat o conjunt: cal la signatura de tots els titulars per autoritzar qualsevol acte (cancel·lació, signatura de xecs, disposició del saldo, enviament de transferències, autorització de representants, etc.).
  • Solidari o indistint: qualsevol dels titulars està facultat per exercir els drets esmentats, inherents al contracte.

També és possible autoritzar a una altra persona perquè pugui actuar en nom i representació del titular, fent ingressos i retirant diners, etc.

Per formalitzar l'obertura del compte, cal la signatura d'un contracte escrit en el qual es reflecteixin les condicions i les obligacions i els drets que han de complir les dues parts.

Els interessos rebuts es consideren rendiments del capital mobiliari i tributen en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). S'integren a la base imposable de l'estalvi que tributa per trams en funció del seu import total:

  • Els primers 6.000 €, al 19 %
  • Des de 6.000,01 € fins a 50.000 €, al 21 %
  • Des de 50.000,01 en endavant, al 23 %

Les despeses de manteniment i les comissions cobrades NO són deduïbles. .

Els principals avantatges d'un compte bancari són la comoditat que ofereix i l'accés als serveis relacionats (transferències, banca en línia, caixers automàtics...) per a la gestió dels teus ingressos i pagaments, juntament amb la possibilitat de disposar dels diners quan et calgui.

Rebràs informació detallada de totes les teves despeses, ingressos i saldos a través dels extractes de compte o quan posis al dia la llibreta, cosa que facilita la gestió del pressupost familiar.

Com a inconvenient recordem que els comptes corrents i les llibretes d'estalvi ordinàries són molt poc rendibles. A causa de l'efecte de la inflació, els teus diners poden perdre valor amb el temps.

Qualsevol persona física o jurídica amb capacitat d'obrar pot obrir un compte a la vista.

S'exigeixen els documents originals següents:

  • Per a persones residents: DNI/NIF o targeta de resident (NIE).
  • Per a persones no residents: Certificat de no resident expedit per la Policia o pel consolat del país de residència, acreditació d'empadronament en algun ajuntament espanyol i passaport o targeta d'identitat amb fotografia.
  • Per poder assegurar la correcta identificació de les persones amb qui mantenen relacions financeres, les entitats han d'exigir, a més, una altra documentació per verificar el domicili habitual i la naturalesa de l'activitat professional o empresarial dels seus clients. Per exemple, una nòmina en cas d'un assalariat i l'última declaració d'IVA en el cas d'autònoms, o qualsevol altre document que considerin necessari.
  • Per obrir un compte o una llibreta a nom d'un menor d'edat es necessita la signatura i la identificació del seu representant legal, que, per regla general, són els pares, els quals n'assumeixen les responsabilitats generades. Les operacions que fa el titular menor d'edat hauran d'estar confirmades per la signatura del tutor.

Totes les entitats de crèdit ofereixen comptes corrents i llibretes d'estalvi, de vegades en múltiples versions. Encara que totes són molt semblants, poden tenir petites diferències que les fan més o menys indicades per a un client determinat. Abans de decidir-se per un compte o un altre compara l'oferta tenint en compte els aspectes següents:

  • Comissions i altres despeses
  • Descoberts: els descoberts en compte són els "números vermells" que es produeixen quan es retiren o es paguen diners sense que hi hagi prou saldo. Són diners que l'entitat t'està avançant i habitualment s'han de pagar interessos i comissions per aquest import. Convé saber quins costos s'apliquen i en quines condicions. També cal aclarir si l'entitat pagarà un rebut domiciliat en el cas de no tenir prou saldo en el compte. Algunes ho fan, encara que acostumen a cobrar una comissió alta, però d'altres retornen el rebut sense pagar. En aquest cas, hi ha el perill que et tallin el subministrament de serveis bàsics, etc.
  • Facilitat i cost de disposar de targetes de dèbit i de crèdit.
  • Saldos mínims:
  • De vegades, les entitats exigeixen mantenir una determinada quantitat mínima de diners al compte en tot moment per no cobrar comissions.
  • Operativa permesa: Cal saber quines operacions podràs fer amb el compte i les possibles comissions o despeses addicionals que hauràs de pagar: transferències, traspassos, domiciliació de rebuts, pagament d'impostos...
  • Banca en línia (per Internet): Consulta quines operacions es poden efectuar per Internet i si hi ha comissions o avantatges relacionats. Poder fer pagaments, transferències i altres tràmits per Internet és molt còmode i estalvia temps i despeses, ja que no cal anar a l'oficina. A més, moltes operacions són més econòmiques si es fan a través d'Internet.

El Banc d'Espanya posa a la teva disposició un comparador de comissions en comptes de pagament on podràs contrastar el preu dels principals serveis bancaris.

És important que controlis els moviments del teu compte i comprovis que no s'han efectuat pagaments o cobrat comissions de manera indeguda. Si tens un compte corrent, revisa'n els extractes amb cura tot just els rebis. Anota al talonari de xecs cada xec emès, el seu número, l'import i el concepte. Anota també els ingressos efectuats en el compte i calcula'n el saldo. Si tens una llibreta, posa-la al dia a la sucursal o mitjançant un caixer automàtic.

Comprova els rebuts i els extractes dels caixers, així com els rebuts de compres, transferències, els impresos d'ingressos i reintegraments, etc., i comunica qualsevol discrepància a la teva sucursal. Tots aquests documents també representen una informació imprescindible per elaborar o controlar el pressupost familiar.

Cada compte bancari té assignat un número o codi identificatiu que el personalitza. Des de l'1 de febrer de 2014, aquest número s'anomena IBAN i es tracta d'un codi internacional estandarditzat per a la identificació de comptes bancaris. El nom prové de les sigles en anglès per a Número de compte bancari internacional (International Bank Account Number) i el seu format estandarditzat és comú en l'àmbit internacional, cosa que facilita la correcta transmissió de dades per a pagaments i cobraments transfronterers.

En el cas espanyol, l'IBAN consta de 24 dígits i està format per dues lletres seguides de 22 números:

  • Les dues primeres lletres identifiquen el país i van unides a dos dígits de control (DC) que serveixen per validar la totalitat de l'IBAN.
  • Els quatre primers números identifiquen el codi de l'entitat, assignat pel Banc d'Espanya.
  • Els quatre dígits següents determinen l'oficina on tens el compte. Cada entitat assigna aquesta identificació a cadascuna de les seves oficines.
  • A continuació, dos números que tornen a ser dígits de control.
  • I, finalment, deu dígits que es corresponen amb el número del teu compte.

Les entitats de crèdit han de remetre, com a mínim un cop al mes i de manera gratuïta, un extracte als titulars de comptes corrents per informar-los del saldo que tenen disponible i dels moviments que s'hi han fet.

L'entitat de crèdit t'ha de facilitar aquesta documentació segons el que estableix el teu contracte, sigui en format paper o en qualsevol altre suport durador. Comprova quina és la manera en què la teva entitat està obligada a facilitar-te aquesta informació i verifica si la reps amb regularitat.

L'extracte de compte ha d'incloure, com a mínim:

  • Data del moviment: És la data de l'apunt comptable de l'operació.
  • Ha de coincidir amb la data en què es va fer l'operació. El concepte de l'operació: Han de figurar totes les operacions que han suposat un augment o una disminució del saldo. Per exemple, retirades de diners de finestreta i a través de caixers automàtics, ingressos de nòmines, talons i efectiu, comissions cobrades, rebuts domiciliats, xecs emesos amb càrrec al compte i cobrats, activitats de la teva targeta de dèbit, pagament mensual de la targeta de crèdit, interessos pagats i la seva retenció corresponent...
  • L'import amb el seu signe: segons el model d'extracte que faci servir el teu banc, les sortides de diners poden aparèixer bé amb un signe negatiu o bé en una columna denominada "deure" o "càrrecs". Tots aquests imports disminueixen el saldo que tens disponible.
  • Tipus de canvi aplicat al càrrec o abonament, quan no s'hagi comunicat al client aquest tipus de canvi en la justificació del mateix moviment.
  • La data valor: Tècnicament, és la data a partir de la qual comença a generar interessos un abonament en el compte o quan un càrrec deixa de generar-los. Per raons operatives, no sempre coincideix amb la data de l'apunt comptable. Els ingressos de diners solen tenir una data valor posterior a les sortides de diners, i encara més si provenen d'una altra entitat o de l'estranger, per la qual cosa cal tenir molta cura. Si ingresses un taló en el compte i tot seguit fas diversos pagaments, es podria produir un descobert teòric i generar interessos a favor del banc.
  • El saldo de l'extracte anterior i el resultant del nou.
  • El saldo resultant: El saldo d'un compte corrent és la diferència entre els moviments d'entrades de diners registrats i els moviments de sortides de diners registrats. El saldo disponible és l'import en el compte que es pot utilitzar lliurement. Cal tenir en compte que el saldo i el saldo disponible poden no coincidir si hi ha alguna ordre de pagament que ha estat cursada, però no liquidada encara (per exemple, si has escrit un xec, però la persona beneficiària del xec encara no l'ha cobrat).

A més, la Llei de serveis de pagament estableix que, quan un consumidor faci un ingrés en un compte de pagament en la moneda d'aquest compte, podrà utilitzar aquest import des del mateix moment en què efectuï l'ingrés. Per al cas de no consumidors, es podrà pactar amb l'entitat que es pugui disposar de l'import ingressat, com a màxim, el dia hàbil següent a la recepció dels diners.

En cas d'un compte o una llibreta d'estalvi, el suport és un document físic en forma de petit llibre en el qual es reflecteixen les anotacions de totes les operacions realitzades i de les quantitats abonades (ingressades) i degudes (retirades).

Has de presentar la llibreta per fer qualsevol operació a l'oficina on hagi estat formalitzada i en altres oficines de la mateixa entitat. La majoria dels contractes estipulen que només en els casos de pèrdua, robatori, sostracció i destrucció és possible dur a terme operacions sense la presentació de la llibreta. No obstant això, en la pràctica és habitual fer servir els caixers o una butlleta de finestreta per operar.

Les operacions es registraran:

  • Automàticament, en el cas de reintegraments de diners en efectiu per caixa i caixers automàtics que admetin llibretes.
  • Mitjançant la seva presentació en una oficina per posar-les al dia.

Les llibretes disposen d'una banda magnètica que permet identificar-ne el titular. No obstant això, tu ets el responsable de la custòdia de la llibreta, i en cas de robatori o pèrdua, ho has de comunicar a l'oficina i sol·licitar-ne un duplicat.

Vols més informació?

Les transferències que tenen lloc dins de la mateixa entitat s'acostumen a denominar traspassos.

Hi ha operacions similars a les transferències, com per exemple les ordres d'enviament de fons, en les quals s'indica que s'han de lliurar en efectiu al beneficiari. També tenen el mateix efecte els girs, en els quals l'ordenant porta una quantitat en efectiu a la finestreta de la seva entitat, perquè sigui enviada al compte del beneficiari en una altra entitat de crèdit. Tanmateix, no és una transferència l'acceptació d'ingressos en efectiu que s'abonen en un compte de la mateixa entitat receptora.

Des del febrer del 2014, s'utilitza l'IBAN com a identificador únic de compte. Trobaràs més informació sobre l'IBAN en la secció Productes i serveis bancaris operatius.

Es tracta d'un servei bancari pel qual normalment es cobren comissions. Gairebé totes les entitats cobren un percentatge de l'import de la transferència, però fixen una quantitat mínima a cobrar.

Si utilitzes aquest servei, sovint paga la pena comparar les tarifes de diferents entitats. Les transferències efectuades a través d'Internet acostumen a ser molt més econòmiques, i en certs casos són gratuïtes.

Recorda que els costos de les transferències són els primers que es mostren en les tarifes de Comissions i Despeses que les entitats han de tenir a disposició del públic, i que s'anuncien de manera visible als taulers de totes les seves oficines.

Les comissions han de respondre als costos de les transferències, sense que es puguin carregar diferents comissions per conceptes semblants. Per exemple, no es pot cobrar una comissió per l'abonament al compte i una altra per notificar l'abonament a la persona que ha rebut la transferència. En tot cas, en ordenar l'operació el client ha de ser informat dels costos, perquè pugui acceptar-los de manera expressa.

A l'Estat espanyol, l'habitual era que la persona que ordenava la transferència fos qui pagava la comissió, llevat d'instruccions expresses en contra. Tanmateix, amb l'entrada en vigor de la nova Llei de serveis de pagament, les despeses seran compartides entre ordenant i beneficiari, tret que s'indiqui a l'entitat que han de repercutir totalment en l'un o en l'altre.

No s'acostumen a cobrar comissions en cas de traspassos entre comptes del mateix titular.

Les transferències bancàries es poden classificar segons el termini, la manera d'ordenar-ne l'execució i l'àrea geogràfica.

Segons el termini d'execució, es distingeix entre transferències ordinàries i urgents. Tal com indica el seu nom, les urgents tenen un termini més curt i, en conseqüència, un cost més elevat.

La classificació més important és la que distingeix segons l'àrea geogràfica, ja que tant les comissions com els terminis d'execució són molt diferents en cada cas.

Convé saber que les transferències són mandats de pagament irrevocables, de manera que, un cop donada l'ordre, no podràs recuperar els diners sense el consentiment del destinatari dels fons.

És molt important introduir correctament el número de compte (a la zona SEPA, l'IBAN) del beneficiari, ja que l'entitat de l'ordenant executarà l'operació basant-se en aquest número de manera automàtica, sense cap altra comprovació, ni de l'ordenant ni del beneficiari.

El 2008 va començar a funcionar la Zona Única de Pagaments en euros, coneguda com a SEPA per les seves sigles en anglès, que té l'objectiu d'aconseguir que els pagaments a tot Europa, nacionals o transfronterers, siguin igual de fàcils, segurs i econòmics que els pagaments nacionals. A SEPA tots els pagaments electrònics entre entitats europees es consideren interns i tenen els mateixos costos que els que es fan dins d'Espanya.

És important recordar que, tot i que el càrrec al compte de l'ordenant es produeix en el mateix moment en què s'executa la transferència, el beneficiari no disposa dels fons de manera immediata. D'acord amb la normativa de serveis de pagament, el banc de l'ordenant s'ha d'assegurar que l'import de la transferència és abonat al compte del beneficiari, com a màxim, al final del dia hàbil següent.

Una transferència internacional, exterior o transfronterera, és aquella en la qual l'ordenant i el beneficiari es troben en països diferents. Les transferències exteriors són més fàcils (ràpides i econòmiques) si es disposa de l'IBAN (número internacional de compte) del beneficiari i el BIC (codi d'identificació bancària) del banc del beneficiari. En aquest cas es consideren transferències STP (Straight Through Processing) i es fan de manera totalment automatitzada. Les transferències exteriors que no són STP tenen comissions més elevades.

En els casos de transferències transfrontereres, els terminis d'arribada dels fons al compte de destí poden ser superiors (sobretot si l'origen o el destí està fora de la Unió Europea).

Convé tenir una cura especial quan s'ordenin transferències cap a països que travessin dificultats economicofinanceres, ja que la seguretat de les trameses es pot veure compromesa; a més, cal esperar que les despeses siguin força més altes del que és normal.

Altres transferències bancàries més específiques són les que utilitzen els comptes de les entitats al Banc d'Espanya, bé en forma d'ordres de moviment de fons (OMF) o bé com a traspassos entre comptes. Aquestes transferències bancàries, que tenen un cost més elevat, s'executen més ràpidament i el beneficiari disposa dels fons abans.

El Banc Central Europeu ha desenvolupat un nou servei disponible als bancs, que permet enviar diners a qualsevol lloc d'Europa de manera instantània. Les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. Aquest servei s'anomena TIPS.

Has de saber que, per a aquesta mena de pagaments, s'ha establert un import màxim de 15.000 euros i el banc et podrà cobrar una comissió sempre que t'avisi prèviament. Pots obtenir més informació sobre pagaments immediats aquí.

Transferències i altres productes bancaris operatius

Una transferència bancària és l'operació per la qual una persona o entitat (l'ordenant) dona instruccions a la seva entitat bancària perquè enviï, amb càrrec a un compte seu, una determinada quantitat de diners al compte d'una altra persona o empresa (el beneficiari). Dit d'una altra manera, fer una transferència és passar diners d'un compte a un altre, bé de la mateixa entitat o bé d’una altra entitat.

​​​​​​​

El canvi de moneda: compravenda de bitllets estrangers

S’anomena canvi de moneda qualsevol operació per la qual un bitllet, xec, dipòsit, préstec o qualsevol altre producte, instrument financer o mitjà de pagament passa d’expressar-se en una divisa determinada a estar en una divisa diferent. Per exemple: Si marxes de vacances als Estats Units, canvies bitllets d'euros per bitllets de dòlars.


Abans d'anar-te’n de viatge, tingues en compte...

Pots canviar moneda a:

  • Les entitats bancàries. En bancs, caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit podràs fer qualsevol classe d'operació de canvi de moneda, tant la compravenda de bitllets o divises com contractar préstecs en moneda estrangera, obrir un compte en moneda estrangera, etc. Cal tenir en compte que, tot i que la major part de les entitats bancàries ofereixen el servei de canvi de moneda, no tenen l'obligació de fer-ho. La prestació d'aquest servei és lliure, com la dels altres serveis bancaris.
  • Els establiments de canvi de moneda. N'hi ha de diferents tipus:
    • Els autoritzats només per comprar bitllets estrangers o xecs de viatger amb pagament en euros.
    • Els que també estan autoritzats per vendre bitllets estrangers o xecs de viatger.
    • Els que, a més, poden fer (enviar o rebre) transferències amb l'exterior.

S'anomena cotització, o tipus de canvi, el nombre d'unitats d'una divisa que cal lliurar per obtenir una unitat d'una altra divisa. Aquest "preu" de la divisa està format per l'oferta i la demanda en els mercats de divises i fluctua constantment.

Encara que el Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya publiquen, a títol informatiu, la cotització de l'euro contra altres divises, les entitats bancàries i les cases de canvi poden aplicar lliurement altres cotitzacions i fixar el canvi comprador (la quantitat que pagaran per una divisa) i el canvi venedor (el preu al qual venen la mateixa divisa).

La cotització dels bitllets és diferent de la de divises. El canvi comprador del bitllet és més baix que el comprador de divises, i el venedor del bitllet és més alt que el venedor de divises.

Exemple de cotització de divises:


€ EURO / $ EUABitlletsDivises

Canvi Comprador

0,700,80

Canvi Venedor

1,000,90


Es tracta d'un exemple didàctic i no correspon al canvi real. Tingues en compte que les cotitzacions del mercat de divises canvien constantment.

Banca a distància

Es coneix com a banca en línia el contracte que permet utilitzar els serveis i productes disponibles d'una entitat bancària a través d'Internet.

La majoria d'entitats ofereix l'accés a la banca en línia com un servei addicional per als seus clients (normalment de manera gratuïta).

També hi ha altres entitats que no disposen d'oficines i només funcionen per Internet o telèfon. Et recordem que tots han de tenir l'autorització del Banc d'Espanya per operar al nostre país.

A través de l'ordinador, la tauleta o el telèfon mòbil podrem fer pràcticament totes les operacions que es poden efectuar a l'oficina durant les 24 hores del dia i sense desplaçaments: consultes de saldos i moviments, obertura de comptes i contractació de préstecs i assegurances, ordres de domiciliacions, ordres de pagament i transferències, informació de mercats financers, simulacions d'assegurances o préstecs, etc.

Per poder fer aquestes operacions, s'ha de signar amb la teva entitat un contracte específic de banca a distància i conèixer les claus per poder operar.

Els principals avantatges de la banca en línia són la comoditat i l'estalvi en comissions i tarifes de les quals pots gaudir.

L'entitat de crèdit no destina recursos ni personal per fer les operacions de la banca en línia. Per aquest motiu, els seus serveis i productes són més barats. Es cobren menys comissions, els interessos pagats són més elevats per als productes d'estalvi i inversió, i s'han d'abonar interessos més baixos pels productes de finançament (préstecs i crèdits). A vegades les millors ofertes en dipòsits i préstecs només s'ofereixen en línia.

Però no tot són avantatges: presta molta atenció als possibles fraus.

Ara només reiterarem la principal qüestió:

No contestis mai, mai, mai un correu electrònic que et demani la confirmació de claus o contrasenyes, i per accedir al teu compte de banca en línia, no utilitzis mai un enllaç contingut en un correu no sol·licitat. Pot semblar que aquest correu prové de la teva entitat, però no és així: es tracta d'un frau.

Tot i que les entitats han desenvolupat noves fórmules de combinació de claus i una sèrie de recomanacions perquè el client bancari experimenti el risc mínim, sigues conscient d'aquests riscos i actua amb cautela. Com a client, seràs responsable del mal ús o de la pèrdua de les claus. No oblidis que si algú obté les teves claus i contrasenya podria accedir al teu compte i saquejar-la.


Pots obtenir més informació sobre fraus per internet i consells per evitar-los aquí.

Moltes entitats també tenen línies telefòniques especials per oferir els seus serveis i productes. Hi ha dos sistemes de banca telefònica:

  • Comunicació a través d'operadors programats que sol·liciten al client que premi diferents tecles del telèfon per orientar-lo automàticament cap a l'operació que vol fer o la informació que cerca.
  • Comunicació directa amb un empleat del banc, cosa que permet gestionar operacions i obtenir informació no previstes en la programació.

En tots dos casos cal signar un contracte específic de prestació de serveis. S'opera amb contrasenya o clau secreta (que equival a la signatura en les operacions físiques), la qual cosa garanteix la confidencialitat. S'enregistra la conversa com a garantia per al banc i per al client que aquest últim ha ordenat una operació. L'enregistrament ha d'estar sempre a disposició del client.

Les entitats utilitzen cada vegada més sovint els missatges de mòbil SMS, tant perquè els clients ordenin operacions com per facilitar-los informació sobre els seus comptes o operacions. Per gaudir d'aquest servei cal subscriure el contracte corresponent. També és un avantatge addicional per als usuaris que prefereixen parlar amb una persona en comptes de fer servir un telèfon mòbil, ordinador o tauleta.

Els caixers automàtics pertanyen a les entitats de crèdit i són màquines expenedores que funcionen amb una targeta de crèdit o dèbit, una llibreta d'estalvi o un telèfon mòbil a través de l'aplicació del banc. S'utilitzen principalment per treure diners en efectiu, encara que cada vegada ofereixen més serveis. Per poder-hi operar, cal un número secret identificatiu, anomenat PIN.

Operacions que es poden fer en caixers automàtics:

  • Retirar diners en efectiu.
  • Consultar els saldos del compte associat o altres comptes del titular.
  • Posar al dia la llibreta.
  • Fer reintegraments de la llibreta d'estalvis.
  • Obtenir extractes del compte associat o d'altres comptes del titular.
  • Canviar el PIN o número personal.
  • Sol·licitar talonaris.
  • Fer transferències i traspassos.
  • Pagar rebuts.
  • Fer dipòsits de diners i de xecs.
  • Efectuar operacions de fons d'inversió i plans de pensions.
  • Operativa de valors.
  • Consultar les cotitzacions de divises.
  • Consultar la tarifa de comissions aplicables a l'operació que es vol fer.

Actualment, també s'hi poden fer altres operacions no bancàries, com ara comprar entrades per a espectacles, pagar multes i impostos o fer reserves d'hotels.

Sempre tindràs un caixer a mà, tant a Espanya com a l'estranger. Espanya és un dels països amb més caixers automàtics per habitants del món. A part de les oficines bancàries, n'hi ha en estacions de tren, autobús i metro, aeroports, centres comercials, etc. Les entitats et cobraran comissions per treure diners i per fer moltes de les operacions possibles en caixers. L'import varia segons la xarxa a la qual pertanyi el caixer. Les comissions són més altes en els caixers d'altres xarxes.

Si el caixer pertany al teu propi banc, no és habitual que et cobrin comissions si treus diners o consultes saldos i moviments. Si el caixer pertany a l'entitat emissora de la targeta, t'indicarà l'import exacte de la comissió i les despeses. Si no, t'informarà de la comissió màxima que podria cobrar l'entitat emissora de la targeta (la quantitat exacta depèn del que s'ha pactat en el contracte que hagis subscrit amb l'entitat emissora).

Una vegada comunicat l'import de la comissió, el caixer t'ha de donar la possibilitat de cancel·lar l'operació sol·licitada.

Les comissions per ús dels caixers en països que no utilitzen l'euro poden ser elevades.

Els xecs: un mitjà de pagament amb múltiples modalitats Un xec és un document que s’utilitza com a mitjà de pagament pel qual una persona (el lliurador) ordena a una entitat bancària (el lliurat) que pagui una determinada quantitat de diners a una altra persona o empresa (el beneficiari o tenidor). El lliurador pot ser també el beneficiari, com passa quan una persona fa servir un xec per treure diners del seu propi compte.

Més informació sobre els xecs 

Les targetes: el mitjà de pagament més còmode i emprat Les targetes són mitjans de pagament emesos per una entitat financera o un comerç. Per la seva comoditat, facilitat d'ús, àmplia acceptació i per la seguretat que implica no haver de portar gaires diners en efectiu, les targetes s'han convertit en part de les nostres vides. Són el mitjà de pagament més acceptat per comprar per Internet, en viatges i desplaçaments.

Més informació sobre les targetes 

Tot i que es parla conjuntament d'estalvi-inversió, cal puntualitzar que invertir no és el mateix que estalviar. Estalviar és no gastar els diners per poder-los acumular i és recomanable dipositar-los en algun producte financer dissenyat amb aquesta finalitat, que et proporcionarà interessos.

Més sobre productes bancaris d'estalvi

Invertir, en canvi, significa arriscar part d'aquests diners amb l'esperança de guanyar-ne més a canvi. Pots guanyar molt, però també pots no guanyar res i, fins i tot, pots perdre tots els diners invertits. La diferència entre estalviar i invertir és precisament aquesta incertesa o risc, més gran o més petit segons el producte.

Més sobre productes bancaris de finançament

Una bona gestió dels teus diners consisteix a trobar la combinació adequada de productes amb diferents nivells de liquiditat, rendibilitat i risc per aconseguir millorar els nostres objectius financers a curt i a llarg termini.

Productes bancaris d'estalvi i de finançament: aprèn a diferenciar-los Tot i que es parla conjuntament d'estalvi-inversió, cal puntualitzar que invertir no és el mateix que estalviar. Estalviar és no gastar els diners per poder-los acumular i és recomanable dipositar-los en algun producte financer dissenyat amb aquesta finalitat, que et proporcionarà interessos.

¡No te pierdas nada!

Mantente al día de todas las novedades de Finanzas para Todos suscribiéndote a nuestra newsletter. Todas las novedades sobre finanzas, en tu correo.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Aliquam dapibus aliquam ipsum, quis posuere ligula eleifend vel. Morbi rhoncus, dolor vitae blandit volutpat, tortor neque tincidunt eros, id hendrerit orci sem vel nisl. Nunc lacinia neque non erat volutpat condimentum. Vestibulum in egestas turpis. Donec consequat odio quis fermentum convallis. Vivamus dui lorem, posuere vel leo in, tempor tempus tortor. Fusce rutrum dapibus gravida. Phasellus tempus, velit sit amet porta faucibus, nulla elit tempor lorem, at commodo ligula purus eget dui.